Bonítol

El bonítol o bonyítol^[1] (Sarda sarda) és un peix teleosti, perciforme, de la família dels escòmbrids, que forma grans moles que s'acosten a la costa per a fresar.

Bonítol

Sarda sarda
Període
Miocè mitjà - recent
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	155096
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Scombriformes
Família	Scombridae
Tribu	Sardini
Gènere	Sarda
Espècie	Sarda sarda (Bloch, 1793)
Nomenclatura
Sinònims	Palamita sarda (Bloch, 1793) Pelamis sarda (Bloch, 1793) Pelamys sarda (Bloch, 1793) Sarda mediterranea (Bloch & Schneider, 1801) Sarda pelamis (Brünnich, 1768) Scomber mediterraneus (Bloch & Schneider, 1801) Scomber palamitus (Rafinesque, 1810) Scomber ponticus (Pallas, 1814) Scomber sarda (Bloch, 1793) Thynnus brachypterus (Cuvier, 1829)
Protònim	Scomber sarda

Morfologia

• Talla: màxima 90 cm, comuna de 25 a 65 cm
• Boca molt grossa, mandíbula superior a l'alçada o bé ultrapassant la vora posterior de l'ull.
• Sense dents a la banda superior de la llengua.
• Primer arc branquial amb 16 a 22 branquispines.
• Aletes dorsals juntes, la primera molt llarga i de perfil recte o còncau.
• De 7 a 9 pínnules dorsals i 6 a 8 pínnules anals.
• Pectorals curtes.
• Pèlviques separades per un apèndix bífid (procés interpèlvic).
• Línia lateral sinuosa.
• Cos cobert d'escates molt petites excepte a la zona del cap i aleta pectoral, on són molt ben desenvolupades.
• Peduncle caudal amb dues carenes laterals petites i una mitjana gran a cada costat.
• Color blau brillant al dors, amb 5 a 11 ratlles fosques, lleugerament oblíqües.
• Part inferior dels costats i ventre argentats.

Comportament

Epipelàgic, sobretot a aigües costaneres, fins als 200 m de fondària.

Migrador, formant sovint moles prop de la superfície o bé nedant en parelles.

Reproducció

A la Mar Catalana es reprodueix de maig a juliol.

Els ous són pelàgics i estan recoberts per una càpsula de fibres.

Alimentació

És un gran depredador de peixos com sorells, sardines, verats i llisses.

Distribució geogràfica

Es troba a tota la Mediterrània, incloent-hi la mar Negra. Es pesca també a les dues ribes de l'Atlàntic en aigües temperades i tropicals (a l'est, de Sud-àfrica a Escandinàvia, i a l'oest, del nord de l'Argentina a Massachusetts, Estats Units).

Pesca

Carn molt gustosa, una mica llardosa, i d'interès comercial.

Pesca semiindustrial, artesanal i esportiva. Antigament, es pescaven mitjançant almadraves quan passaven prop de la costa en les seues migracions. Actualment, passen més lluny de la costa, i es capturen amb arts d'encerclament, tremall, línies de mà, curricà, teranyina i palangre. Molt interessant per la pesca esportiva des d'embarcació es captura amb les tècniques de pesca de curricà de costa, llancer i jigging.

Es troba ocasionalment als mercats i es comercialitza fresc, salat, fumat o en conserves.

La seua pesca no està regulada ni té talla mínima legal.