Escòmbrids

Els escòmbrids (Scombridae) constitueixen una família de peixos osteïctis i pelàgics que pertanyen a l'ordre dels perciformes.

Escòmbrids

Scombridae
tonyina d'aleta groga
Dades
Font de	oli d'escòmbrid
Període
Eocè - recent[1]
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Scombriformes
Família	Scombridae Rafinesque, 1815
Subfamílies
Gasterochismatinae Scombrinae

Morfologia

Scomberomorus commerson

• La longitud màxima correspon a la tonyina (Thunnus thynnus) amb 4,2 m.
• Cos allargat, fusiformes i comprimit amb les escates molt reduïdes.
• Nombre de vèrtebres: entre 31 i 66.
• Tenen dues aletes dorsals (la 1a curta i la 2a llarga) i a continuació hi ha les pínnules (espinetes aïllades), que també apareixen darrere de l'anal.
• Peduncle caudal molt estret i carenat als costats. També hi ha una quilla que estabilitza la natació.
• L'aleta caudal és semilunar i molt llarga.
• Les aletes ventrals comencen a la mateixa altura que les pectorals.
• Musell punxegut.
• Presenten la coloració típica dels peixos pelàgics: el dors fosc i el ventre clar.
• A moltes espècies, les femelles són més grosses que els mascles.^{[2][3][4][5][6]}

Reproducció

Euthynnus lineatus

Els ous són pelàgics i esdevenen larves planctòniques.^[3]

Alimentació

Són depredadors molt actius que formen moles molt nombroses que es desplacen a molta velocitat a la recerca d'una àmplia gamma d'organismes: crancs, gambetes, calamars, crustacis, larves de peixos i invertebrats i peixos. La tonyina, en particular, s'alimenta d'una gran varietat de peixos d'aigües superficials i mitjanes però és el verat qui constitueix la seva principal font d'alimentació. A més, les tonyines migratòries són els peixos amb el metabolisme i el procés digestiu més ràpids. D'altra banda, algunes espècies més petites mengen zooplàncton a través de les seues brànquies.^[7]

Hàbitat

Grammatorcynus bicarinatus

Són peixos marins tot i que una espècie, Scomberomorus sinensis, és coneguda per pujar 300 km el riu Mekong amunt.^[8]

Distribució geogràfica

Es troben repartits per les mars càlides i temperades de tot el planeta.^[9]

Costums

Són peixos gregaris molt ràpids i actius que realitzen migracions.^[10]

Depredació

Bonítol (Sarda sarda)

Algunes de les espècies més petites, com ara Scomber japonicus, són una font d'aliment per a un gran nombre de depredadors: altres peixos, foques, marsopes i aus marines. Els verats són presa dels grans túnids, d'altres peixos de grans dimensions i de taurons. Les tonyines, fins i tot les més grans, constitueixen l'aliment de taurons blancs (Carcharodon carcharias), emperadors (Xiphias gladius) i algunes espècies de la família dels istiofòrids. Tot i així, el seu principal depredador, compartit per tots els escòmbrids, és l'ésser humà.^[11][12]

Interès pesquer

Verat (Scomber scombrus)

Algunes espècies tenen gran importància econòmica per a l'alimentació humana (com ara la tonyina, el verat, el bonítol i la bacoreta)^[13] i es calcula que les captures mundials de les espècies comercials d'escòmbrids oscil·len entre els cinc i els sis milions de tones anyals.^[14] D'altra banda, aquests peixos també són apreciats pels aficionats a la pesca esportiva.

Conservació

Segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, Scomberomorus concolor i Thunnus maccoyii afronten un perill real d'extinció, mentre que la tonyina d'ulls grossos (Thunnus obesus) s'hi troba catalogada com a vulnerable, i la bàcora (Thunnus alalunga) i la tonyina (Thunnus thynnus) també es troben amenaçades però a un nivell menor.^[15]

Curiositats

Scomberomorus brasiliensis

• L'escòmbrid més ràpid és Acanthocybium solandri, el qual pot arribar als 75 km per hora.^[16]
• A diferència de la resta de peixos, alguns túnids poden tenir una temperatura interior més elevada que la de l'aigua que els envolta.^[14]

Taxonomia

Tonyina d'ulls grossos (Thunnus obesus)

Grammatorcynus bilineatus

Sarda australis

Tonyina d'aleta negra (Thunnus atlanticus)

Scomberomorus koreanus

Bonítol de ventre ratllat (Katsuwonus pelamis)

Verat d'ull gros (Scomber colias) fotografiat a Ligúria (Itàlia).

Tonyina (Thunnus thynnus)

Bísol (Scomber japonicus)

Scomberomorus sierra

Bacoreta (Euthynnus alletteratus)

Thunnus tonggol

Auxis rochei rochei

Acanthocybium solandri

• Subfamília Gasterochismatinae
  • Gènere Gasterochisma (Richardson, 1845)^[17]
    • Gasterochisma melampus (Richardson, 1845)
• Subfamília Scombrinae
  • Gènere Acanthocybium (Gill, 1862)^[18]
    • Acanthocybium solandri (Cuvier, 1832).
  • Gènere Allothunnus (Serventy, 1948)^[19]
    • Allothunnus fallai (Serventy, 1948).
  • Gènere Auxis (Cuvier, 1829)^[20]
    • Auxis rochei (Risso, 1810)^[21]
      • Auxis rochei eudorax (Collette & Aadland, 1996)
      • Auxis rochei rochei (Rafinesque, 1810)
    • Auxis thazard (Lacepède, 1800)^[22]
      • Auxis thazard brachydorax (Collette & Aadland, 1996)
      • Auxis thazard thazard (Lacepède, 1800)
  • Gènere Cybiosarda (Whitley, 1935)^[23]
    • Cybiosarda elegans (Whitley, 1935).
  • Gènere Euthynnus (Lütken, 1883)^[24]
    • Euthynnus affinis (Cantor, 1849).
    • Euthynnus alletteratus (Rafinesque, 1810).^[25]
    • Euthynnus lineatus (Kishinouye, 1920).
  • Gènere Grammatorcynus (Gill, 1862)^[18]
    • Grammatorcynus bicarinatus (Quoy i Gaimard, 1825).
    • Grammatorcynus bilineatus (Rüppell, 1836).
  • Gènere Gymnosarda (Gill, 1862)^[26]
    • Bonítol oriental (Gymnosarda unicolor) (Rüppell, 1836).
  • Gènere Katsuwonus (Kishinouye, 1915)^[27]
    • Bonítol ratllat (Katsuwonus pelamis) (Linnaeus, 1758).^[28]
  • Gènere Orcynopsis (Gill, 1862)^[26]
    • Bonítol llis (Orcynopsis unicolor) (Geoffroy Saint-Hilaire, 1817).
  • Gènere Rastrelliger (Jordan & Starks, 1908)^[29]
    • Rastrelliger brachysoma (Bleeker, 1851).
    • Rastrelliger faughni (Matsui, 1967).
    • Rastrelliger kanagurta (Cuvier, 1816).
  • Gènere Sarda (Cuvier, 1829)^[30]
    • Sarda australis (Macleay, 1881).
    • Sarda chiliensis (Cuvier, 1832)^[31]
      • Sarda chiliensis chiliensis (Cuvier, 1832).
      • Sarda chiliensis lineolata (Girard, 1858).
    • Sarda orientalis (Temminck i Schlegel, 1844).
    • Bonítol (Sarda sarda) (Bloch, 1793).^[32]
  • Gènere Scomber (Linnaeus, 1758)^[33]
    • Verat austral (Scomber australasicus) (Cuvier, 1832).
    • Bis (Scomber colias) (Gmelin, 1789).
    • Bis (Scomber japonicus) (Houttuyn, 1782).
    • Verat (Scomber scombrus) (Linnaeus, 1758).^[28]
  • Gènere Scomberomorus (Lacepède, 1801)^[34]
    • Scomberomorus brasiliensis (Collette, Russo & Zavala-Camin, 1978).
    • Scomberomorus cavalla (Cuvier, 1829).
    • Scomberomorus commerson (Lacépède, 1800).
    • Scomberomorus concolor (Lockington, 1879).
    • Scomberomorus guttatus (Bloch i Schneider, 1801).
    • Scomberomorus koreanus (Kishinouye, 1915).
    • Scomberomorus lineolatus (Cuvier, 1829).
    • Scomberomorus maculatus (Couch, 1832).
    • Scomberomorus multiradiatus (Munro, 1964).
    • Scomberomorus munroi (Collette & Russo, 1980).
    • Scomberomorus niphonius (Cuvier, 1832).
    • Scomberomorus plurilineatus (Fourmanoir, 1966).
    • Scomberomorus queenslandicus (Munro, 1943).
    • Scomberomorus regalis (Bloch, 1793).
    • Scomberomorus semifasciatus (Macleay, 1883).
    • Scomberomorus sierra (Jordan & Starks, 1895).
    • Scomberomorus sinensis (Lacépède, 1800).
    • Scomberomorus tritor (Cuvier, 1832).
  • Gènere Thunnus (South, 1845)^[35]
    • Bacora (Thunnus alalunga) (Bonnaterre, 1788).
    • Tonyina d'aleta groga (Thunnus albacares) (Bonnaterre, 1788).
    • Tonyina d'aleta negra (Thunnus atlanticus) (Lesson, 1831).
    • Tonyina del sud (Thunnus maccoyii) (Castelnau, 1872).
    • Tonyina d'ulls grossos (Thunnus obesus) (Lowe, 1839).
    • Thunnus orientalis (Temminck i Schlegel, 1844).
    • Tonyina (Thunnus thynnus) (Linnaeus, 1758).
      • Tonyina blava (Thunnus thynnus thynnus)(Linnaeus, 1758)
    • Thunnus tonggol (Bleeker, 1851).^[36][37][38]