Breu

El breu és un signe diacrític que es representa amb mitja circumferència que es col·loca sobre la vocal. Pot utilitzar-se per marcar:

• Brevetat: Marca que la vocal és breu, d'aquí el seu nom. L'origen d'aquest ús és llatí, però s'ha estès a altres llengües com el belarús. S'oposa al màcron.
• Distinció de fonemes: Canvia la pronunciació del so damunt del qual es posa, com al romanès.
• To: Marca inflexions tonals en algunes llengües asiàtiques, sobretot en combinació amb altres signes com l'accent.

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Signes diacrítics
accent accent agut ( ´ ) accent agut doble ( ˝ ) accent greu ( ˋ ) breu ( ˘ ) circumflex ( ˆ ) anticircumflex / "hàtxek" ( ˇ ) trenc ( ¸ ) dièresi o trema ( ¨ ) punt volat ( · ) anunaasika / punt superior ( ˙ ) anusvaara / punt inferior (  ̣ ) croc / dấu hỏi (  ̉ ) màcron ( ˉ ) ogonek / "Croc polonés" ( ˛ ) anell / kroužek ( ˚ ) dàsia ( ʽ ) psili (  ʼ ) dièresi ( ¨ )
Signes de puntuació i tipogràfics emprats com a diacrítics:
apòstrof ( ’ ) barra ( | ) dos punts ( : ) coma ( , ) guionet ( ˗ ) titlla ( ˜ ) titlo (  ҃ )

Viccionari