Bucrani

Un bucrani (en llatí: bucranium, en plural bucrania, del grec βουκράνιον, en referència a la calavera d'un bou) era una forma comuna de la decoració tallada en l'arquitectura clàssica, que es feia servir per a omplir les mètopes entre els tríglifs dels frisos de temples dòrics. Els baixos relleus o decoració pintada consistent en una sèrie de cranis de bou embolicats o decorats amb garlandes de fruites o flors va ser un motiu romà als altars de marbre, que han sobreviscut en cert nombre; el motiu també va ser utilitzat més endavant als edificis del Renaixement, del barroc i del neoclassicisme. El nom es considera generalment que és una referència a la pràctica del sacrifici de bous amb garlandes, els caps dels quals es mostraven a les parets dels temples, una pràctica amb una llarga història, que es remunta al sofisticat assentament neolític de Çatalhöyük a l'est d'Anatòlia, on els cranis de bestiar eren coberts amb guix blanc.

Bucranis amb garlandes en un fris provinent de la Rotonda d'Arsinoe (c. 280 aC) del santuari dels Grans Déus del complex de Samotràcia

Un ric i festiu ordre dòric es va emprar per a la basilica Aemilia al Forum Romanum a Roma; bastant d'aquest fou alçat per Giuliano da Sangallo per fer-ne un dibuix, c 1520, reconstruint la façana (Codex Vaticano Barberiniano Latino 4424); l'alternança dels plats de libació anomenats paterae amb bucrania a les mètopes reforça la solemnitat del tema sacrificial. Amb el temps, durant el segle xvi, la connexió entre els sacrificis i els bucranis va passar a formar part d'un vocabulari decoratiu que evocava l'antiga Roma.^[1]

Vegeu també

• Oscilla.