Bullanguera

La bullanguera, o bulla, és una jota, caracteritzada per la seva llarga duració, ballada en acabar una ballada popular per una parella al mig d'un rotlo de balladors que van sortint a ballar fent retirar-se un dels balladors.

La bullanguera (o bulla) és un ball molt popular a Mallorca, tradicionalment emprat per festejar, tot i que no és un fet que imperi avui dia. Aquesta jota es toca sempre al final d'una ballada popular, o de vegades quan manca poc per acabar. La gent fa un rotlo gros, sense ballar, i enmig s'hi ballen punts de jota, però només balla una parella. Generalment, una dona convida a ballar un home al centre de la rotllana, o hi surt tota sola esperant que un home s'atreveixi a sortir-hi. El primer que ho fa segueix els passos de la dona, que mira de fer-lo perdre’s amb cada punt. La parella que ha començat, però, dura molt poc: durant tot el ball, contínuament surten balladors a prendre’s el lloc per dansar amb la dona, i les balladores fan el mateix per ballar amb l'home. Generalment, es deixa un temps de cortesia suficient per fer com a mínim un punt abans de sortir a reclamar el lloc. Tot i que és un ball que sí que distingeix per sexe, darrerament comencen a sortir parelles d'homes o de dones sense distinció. La parella que queda al centre quan acaba la bulla és molt aplaudida.^[1]

Acostuma a tenir una instrumentació senzilla, acompanyada de mamballetes. La lletra de les bullangueres són gloses de jota o de copeo, i molt sovint és independent una glosa d'una altra: no guarden coherència en el contingut. La forma de ballar aquesta cançó explica la seva durada: hi ha bullangueres de més de 7 minuts, encara que es pot dir que habitualment dura uns 5 minuts... també n'hi ha de curtes, però no solen sentir-se gaire. Aquesta llargària permet que, al ball, pugui sortir-hi molta gent.

Lletra de Jota bullanguera

A continuació hi ha la lletra d'una bullanguera, titulada Jota bullanguera (Ball a sa plaça, 1988), del grup Música Nostra:^[2]

Sa poma de na Maria està dins un comellar i de sabonera que fa un barco hi navegaria. Jo tenc un puput crestat tancadet a dins una bossa que en sentir miular sa moixa tot d'una vol treure es cap. Jo tenia un busqueret que volava pes cantons i una dona me'l va prendre de dins es xap dels calçons.

S'altre dia vaig veure es cul a dues santjordieres i duien per ser voreres cascarrulles com es puny. Un home va anar a la mar amb sa seva enamorada, quan la tingué despullada no la va sebre rentar. Per un pic que li vaig fer me pensava haver-la morta: tenia sa poma més forta que s'encruia d'un ferrer.

Aquests quatre que han cantat només pensen en lo calent tot això es massa coent a qui li covi que se grati. L'amo en Toni va anar a fira amb un carro ple d'amor i no el va poder vendre tot perquè tothom ja en tenia. Sa meva conilla avui m'ha fet conills i aquesta reputa només n'ha fet sis.

Sa madona de Banyul va tenir una gran ventura i a sa regata des cul li va néixer una lletuga. Dos que ho feien en terra a darrera un garballons amb so tup-tup des daixons se'ls hi omplí es cul de terra. Aquesta ja és sa darrera que cantam i no en cant pus: si som comès qualque falta, perdonau-me, bon Jesús.