Buxbaumia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Buxbaumia és l'únic gènere de la família Buxbaumiàcies, l'ordre Buxbaumiales i la subclasse Buxbaumiidae. És el nom d'un gènere de molses amb aproximadament una dotzena d’espècies descrites. Va ser descrit el 1801 per Johann Hedwig[1] en homenatge a Johann Christian Buxbaum, metge i botànic alemany que va descobrir aquesta molsa el 1712 a la desembocadura del riu Volga.[2]
És un tipus de molsa molt atípica: és microscòpica durant la major part de la seva existència, per que el gametòfit (la part que normalment és més coneguda dels briòfits) és molt reduït i pràcticament no es veu. Només es poden localitzar quan comencen a desenvolupar-se els esporòfits.
La càpsula que conté les espores és asimètrica, té una forma i estructura distintives, així com alguns trets del que semblen ser una transició entre els de molses primitives a les molses més modernes.[3]
Remove ads
Descripció
En el cicle biològic de les molses, la fase de gametòfit verd i frondós n’és la fase principal i més duradora que la fase productora d'espores (l’esporòfit), com s’explica detalladament a l’article principal dels briòfits. La Buxbaumia és totalment diferent: presenta un gametòfit molt reduït, mentre que el seu esporòfit és enorme en comparació i molt més durador.[3]
El gametòfit de Buxbaumia és microscòpic, sense color, sense tija, i gairebé sense fulles. Es tracta exclusivament de protonemes filiformes durant la major part de la seva existència i s'assembla a una mena de superfície prima amb textura semblant al feltre, de color verd-negrós a la superfície on creix.[4][5]
La fase de gametòfit és dioica, amb plantes separades que produeixen els òrgans masculins i femenins:[6] Les plantes mascle desenvolupen només una fulla microscòpica al voltant de cada anteridi. Les plantes femenines produeixen només tres o quatre petites fulles sense color al voltant de cada arquegoni.[7]
A causa de la seva petita mida, la fase de gametòfit generalment passa desapercebuda, fins que l'esporangi es desenvolupa per sobre del gametòfit femení. [4] L'estat extremadament reduït d’aquests gametòfits planteja la qüestió de com pot obtenir una alimentació suficient per a la seva supervivència. En contrast amb la majoria de les molses, els gametòfits de Buxbaumia no produeix gaire clorofil·la i són sapròfits. És possible que algunes de les necessitats nutricionals es puguin completar gràcies a la presència de fongs endòfits.[5][7]
Quan l'esporòfit madura, arriba a mesurar entre 4 i 11 mm d'alçada. La càpsula d'espores està fixa a la part superior de la tija i és distintiva, essent asimètrica en forma i obliqua en disposició. Quan s’obre l’opercle es pot veure el peristoma (el porus per on s’alliberaran les espores) que es compon de 16 "dents" curts articulats. A diferència de la majoria de les molses, l'endostoma (fila interior) consisteix en una membrana prisada contínua al voltant de l'obertura de la càpsula.[9] Només el gènere Diphyscium té una estructura de peristoma similar, encara que aquest gènere té només 16 plecs en la seva endostoma, en contrast amb els 32 plecs a Buxbaumia.[8][9] Aquests dos gèneres comparteixen una altra raresa de l'esporòfit: el peu (tija de base) es ramifica com a resultat d'excrescències, que es poden confondre com una mena de rizoides.[10]
Remove ads
Distribució i ecologia
Les espècies de Buxbaumia es poden trobar des de les regions temperades fins a les regions subàrtiques de l'hemisferi nord, així com a les regions més fredes d'Austràlia i Nova Zelanda.[4][6][11] Aquestes molses són plantes anuals o biennals. Creixen en hàbitats erosionats o com a espècies pioneres.[6] Les plantes creixen a la fusta en descomposició, afloraments rocosos, o directament a terra. No creixen regularment en llocs determinats, i desapareixen sovint de llocs on han estat trobats prèviament.[12] L'etapa de formació d'esporòfit comença a la tardor i són de color verd durant els mesos d'hivern. Les espores són madures i llestes per a la dispersió a finals de primavera o principis de l'estiu. Les espores s'expulsen de la càpsula en glopades quan les gotes de pluja cauen sobre la part superior aplanada de la càpsula.[4][6] Els esporòfits asimètrics de Buxbaumia aphylla es desenvolupen de manera que l'obertura s'orienta cap a la font de llum, generalment cap al sud.[6]
Remove ads
Taxonomia
Buxbaumia és l'únic gènere de la família Buxbaumiàcies, l'ordre Buxbaumiales i la subclasse Buxbaumiidae. És un grup germà de tots els altres membres de la classe Bryopsida.[13] Algunes classificacions més antigues incloïen les Diphysciaceae dins de les Buxbaumiales (o com a part de les Buxbaumiaceae) a causa de les similituds en l'estructura del peristoma,[3] o situaven les Buxbaumiaceae dins dels Tetraphidales.[14] Tanmateix, estudis filogenètics recents basats en dades genòmiques i transcriptòmiques[15][16] donen suport clarament com el grup germà separat de totes les altres Bryopsida.
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Composició i filogènia actual dels briòpsids.[17][18]
El gènere Buxbaumia inclou dotze espècies:[13] De les quals només dues han estat localitzades a Europa i als Països Catalans: B.aphylla i B.viridis:[19]
- Buxbaumia aphylla Hemisferi Nord, Europa i illes d'Austràlia
- Buxbaumia colyerae endèmica d'Autràlia
- Buxbaumia himalayensis Oest de l'Himàlaia
- Buxbaumia javanica illes del Nord d'Austràlia
- Buxbaumia minakatae Hemisferi Nord, Amèrica del Nord, Àsia
- Buxbaumia novae-zelandiae Nova Zelanda
- Buxbaumia piperi Amèrica del Nord
- Buxbaumia punctata Xina
- Buxbaumia symmetrica Xina
- Buxbaumia tasmanica endèmica d'Autràlia
- Buxbaumia thorsborneae endèmica d'Autràlia
- Buxbaumia viridis Amèrica del Nord i Europa
B.viridis: esporòfits juvenils trobats a la tardor.
Buxbaumia aphylla també viu als PPCC
Buxbaumia piperi, espècie americana.
B.viridis: esporòfits plans i esfilagarsats.
_(7154503492).jpg)
.svg){kind=link}
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads