Calamites

Calamites és un gènere fòssil de planta vascular sense llavors de l'ordre Equisetales. Va viure al Carbonífer superior (300-250 Ma). Tenia dimensions i aspecte arborescent.

Calamites

Període
del Carbonífer a principi del Permià
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
Regne	Plantae
Classe	Polypodiopsida
Ordre	Equisetales
Família	Calamitaceae
Gènere	Calamites Brongn., 1828

Normalment, el fòssil més abundant correspon al motlle intern de la tija de la planta (medul·la que s'omplia de sediment fi). Associats a fragments de tija de Calamites, també es poden trobar altres fòssils corresponents a les branques i les fulles (microfil·les) de la planta. Calamites podia arribar a tenir una alçada d'entre 5 i 15 metres^[1] i creixia formant boscos en medis fluvials.

Morfologia

Calamites presenta un diàmetre de fins a 30 cm. L'organització de la planta és verticil·lada (formada per nusos i entrenusos). Les branques estan ubicades en els verticils on s'hi insereixen les fulles, anomenades Annularia i/o Asterophyllites, i els estròbils amb sacs d'espores, per exemple, Calamostachys.

Tronc (Calamites)

La part vegetativa de la planta està constituïda per un rizoma subterrani i uns eixos aeris, tots subdividits per nusos i entrenusos. L'interior, corresponent a la medul·la es troba buit. Sovint, la part buida del tronc s'omplia de sediment una vegada l'organisme havia mort, formant un motlle intern. Aquest motlle presenta estries petites i abundants alternades a cada banda del nus (figura 1).

Figura 1: Tronc (Calamites)

Gràcies a fòssils silicificats, es coneix l'anatomia interna de la planta. El tronc es caracteritza per la presència de canals carinals i costelles que donen lloc al protoxilema.^[1] També mostren un xilema secundari i una epidermis.

Microfil·les (Annularia i Asterophyllites)

Les ramificacions articulades pels nusos formen les fulles (microfil·les), que es subdivideixen en dos gèneres:

Annularia forma verticils que es troben disposats de manera obliqua a la tija. Cada verticil es troba constituït per un nombre de microfil·les d'entre 8 i 13. Cada microfil·le mostra un únic nervi^[2] (figura 2).

Figura 2: Annularia, Calamites

Asterophyllites son verticils que es troben disposats de manera perpendicular a la tija. Cada verticil consta d'entre 15 i 30 microfil·les. Cada microfil·le presenta un únic nervi central. Aquests microfil·les son més estrets i llargs que Annularia (figura 3).

Espores

Figura 3: Asterophyllites, Calamites

Les espores de Calamites tenen entre 85 i 90 micres de diàmetre. Aquestes estan situades dins els esporangis de l'estròbil. La seva paret externa s'expandeix formant uns filaments anomenats elàter, que serveixen per a la dispersió i per tal de facilitar la fecundació.

Paleoecologia

Calamites va ser un gènere d'equisets arborescents que va viure durant el Carbonífer i Permià inferior, períodes amb grans canvis florístics i climàtics. Durant aquest rang temporal, Calamites vivia en climes de tipus tropical o subtropical.^[3] L'estructura del tronc, amb anells de creixement, suggereix que Calamites vivia en climes amb certa estacionalitat, que presentaven una alternança entre períodes secs i humits.

Calamites creixia en ambients continentals fluvials. Concretament es trobaven en vores de llacs i marges de pantans, però eren especialment abundants a les lleres de rius (figura 4). Preferien zones amb molta llum i temperatures altes, protegides dels vents.^[4]

Aquest gènere és el representant més comú dels esfenòfits del Carbonífer i vivia en zones properes als licòfits arborescents i les falgueres, formadores de la torba carbonífera. Vivien als anomenats pantans de carbó, zones humides, inundades de manera permanent o semipermanent, que representaven una gran part de les àrees terrestres tropicals durant el Carbonífer i el Permià. En zones properes on vivia Calamites s'acumulaven grans dipòsits de torba, que posteriorment eren transformats a carbó.^[2]

Figura 4: Calamites al Carbonífer, en ambients fluvials

Calamites a Catalunya

Fragment de tija de Calamites (dreta de la caputxa del bolígraf). Surroca-Ogassa. 2022.

Els fòssils de Calamites més coneguts de Catalunya es troben a la comarca del Ripollès, al municipi d'Ogassa. En aquesta zona hi havia la conca carbonífera de Surroca-Ogassa, on l'acumulació de matèria orgànica (torba) va evolucionar durant la diagènesi formant considerables jaciments d'hulla. Aquests jaciments estaven formats per un 73,25% de carboni, 13,25% de cendra i 13,50% de materials volàtils.^[5]

Algunes de les plantes productores del carbó, que vivien a les zones properes a les de Calamites són: Leslicopodials, Esfenofilals, Pteridospermals, Falgueres i Cordaitals. La composició de la flora té un significat paleogeogràfic important i caracteritza la vegetació del Carbonífer superior del sud d'Europa.^[6]

El carbó d'Ogassa fou explotat sobretot entre els anys 1880 i 1890. La producció mitjana fou de 45000 t/any d'hulla, és a dir, una de les més elevades d'Espanya.