Caleb

Caleb (també anomenat Carmí), és una figura que apareix a la bíblia hebrea com a representant de la tribu de Judà durant el viatge dels israelites a la Terra Promesa. Era fill d'Hesron, net de Peres i besnet del patriarca Judà.^[1]

Caleb

Biografia
Naixement	1484 aC
Mort	p. 1384 aC (99/100 anys)
Sepultura	Canaan
Grup ètnic	Israelites
Religió	Mosaïsme
Activitat
Ocupació	espia
Família
Fills	Achsah
Pare	Hesron
Germans	quenazites

Caleb va néixer durant el període a Egipte dels fills d'Israel. Després de la conquesta israelita de Canaan, Caleb va ser descrit com un quenezeu i es diu que va rebre terres originalment destinades a la tribu de Judà . Els calebites, els seus descendents, probablement formaven una població mixta d'elements edomites i jueus. Residien al sud de Judà i a la part nord de la regió del Nègueb.^[2]

Segons el Llibre de les Cròniques de la Bíblia, Caleb fou el pare d'una família molt nombrosa; ell mateix es va casar fins a quatre vegades i tingué nombroses concubines.

També es troba una referència a ell a l' Alcorà, tot i que no s'esmenta el seu nom ( Al-Ma'idah : 20-26).