Can Palomeres

Can Palomeres és una masia del municipi de Malgrat de Mar (Maresme) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català. Situada Propera a l'antic camí ral (actual carretera) es troben les restes enrunades d'aquesta important masia, molt reformada i ampliada cap al segle xvii. D'aquesta època és la imposant garita defensiva i les finestres que encara es conserven, emmarcades amb pedra.

Infotaula edifici Can Palomeres
Dades
Tipus	Masia
Construcció	XIII, XVII
Característiques
Estil arquitectònic	Obra popular, gòtic
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativa	Malgrat de Mar (Maresme)
Lloc	Camí de Can Palomeres
41° 38′ 47″ N, 2° 43′ 42″ E
Bé cultural d'interès local
Data	21 octubre 2005
Id. IPAC	8574
Id. IPAPC	902

Descripció

Can Palomeres o Can Plumeres és una casa de pagès documentada des de 1288, encara que l'edifici actual, pels elements de la façana i per l'estructura, correspon a èpoques més modernes, els segles XVII o XVIII. Per la situació i per les restes fortificades que aprofiten el desnivell del terreny, Can Plumeres devia ser una casa d'estratègia militar important, on no hi manca una garita a l'angle en un dels extrems del pis superior. Aquesta de forma circular i tres suports de pedra disposats fent angle de 45 graus. Cal destacar la manca d'obertures a l'exterior i la cúpula pròpia d'aquests elements defensius. Pel material amb què queda recoberta aquesta garita, probablement en els darrers anys degué fer la funció de cisterna o dipòsit d'aigua.^[1]

El casal és d'un cos amb teulada perpendicular a dues bandes. La distribució interior es resol de forma paral·lela a un ampli rebedor, al qual s'accedeix per una porta dovellada. Només resten les parets mestres.^[1]

Jaciment arqueològic

Es tracta d'un jaciment iberoromà documentat a partir de la troballa d'una gerra de ceràmica ibèrica i altres fragments ceràmics. S'han documentat diferents fragments de ceràmica, entre aquests, una vora de terra sigil·lada Itàlica (tipus Ettlinger 31), que cronològicament es pot situar entre l'1 i el 30 dC. També es varen documentar diferents fragments d'àmfora tarraconense i restes de tègules. No es pot precisar amb exactitud la procedència d'aquest materials. Cronològicament, es poden situar aquestes treballes entre el 100 aC i el 50 dC. No es pot establir cap model d'ocupació d'aquest espai; però, segurament, es pot tractar de l'existència per aquest entorn d'un possible camp de sitges.^[2]