Cant dels partisans

Le chant des partisans (cant dels partisans) o chant de la libération (cant de l'alliberament) fou l'himne de la Resistència Francesa durant l'ocupació nazi durant la Segona Guerra Mundial. La música i la lletra foren compostes en 1943 per Anna Marly, d'origen rus i refugiada a Londres.^[1] La lletra fou traduïda al francès el mateix any per Joseph Kessel i el seu nebot Maurice Druon que acabaven d'unir-se a les Forces de la França Lliure de de Gaulle.^[2]

Cant dels partisans

Títol original	Песня партизан (ru)
Forma musical	cançó
Intèrpret	Yves Montand
Compositor	Anna Marly
Lletra de	Anna Marly
Llengua	rus
Data de publicació	1943

Durant la guerra, l'emissora britànica BBC radiava dues vegades al dia la música d'aquesta cançó, a manera de sintonia. Per tal de superar les interferències radiofòniques causades pels alemanys, es va descobrir que, xiulada, la música superava les interferències i seguia sent audible. Després de la guerra, Yves Montand en va gravar una versió que arriba a ser molt coneguda a tot el món.^[3]

Va estar a punt convertir-se en l'himne nacional de Corea del Sud.^{[4][cal citació]}

Lletra

«

De forêt en forêt / La route longe / Le précipice Et loin tout là-haut / Quelque part vogue la lune / Qui se hâte Nous irons là-bas / Où ne pénètre ni le corbeau / Ni la bête sauvage Personne, aucune force / Ne nous soumettra / Ne nous chassera Vengeurs du peuple / Nous mettrons en pièces / La force mauvaise Dût le vent de la liberté / Recouvrir / Aussi notre tombe… Nous irons là-bas / Et nous détruirons / Les réseaux ennemis Qu'ils le sachent, nos enfants / Combien d'entre nous sont tombés / Pour la liberté !

»