Rossinyol (bolet)

El rossinyol^[1] (Cantharellus cibarius, del llatí Cantharellus, diminutiu de kántharos: 'copa'; cibarius: 'comestible') o ginesterola^[2][3] és una espècie de bolet de l'ordre dels cantarel·lals (Cantharellales),^[4] molt apreciat en gastronomia.

Rossinyol

Cantharellus cibarius
Bolet
Capell en forma d'embut Crestat Himeni decurrent Excel·lent comestible Estípit nu Ocre Micorriza
Taxonomia
Superregne	Holomycota
Regne	Fungi
Fílum	Basidiomycota
Classe	Agaricomycetes
Ordre	Cantharellales
Família	Hydnaceae
Gènere	Cantharellus
Espècie	Cantharellus cibarius Fr., 1821
Nomenclatura
Sinònims	Craterellus cibarius Cantharellus neglectus Cantharellus cibarius f. neglectus Cantharellus carneoalbus Cantharellus rufipes Cantharellus cibarius var. flavipes Cantharellus cibarius var. rufipes Cantharellus cibarius var. squamulosus Cantharellus cibarius subsp. squamulosus Cantharellus cibarius var. albidus Cantharellus cibarius var. albipes Cantharellus cibarius var. carneoalbus Cantharellus cibarius var. inodorus Cantharellus cibarius var. latifolius Cantharellus cibarius var. longipes Cantharellus cibarius var. multiramis Cantharellus cibarius var. nanus Cantharellus cibarius var. neglectus Cantharellus cibarius var. pallidifolius Cantharellus cibarius var. pallidus Cantharellus cibarius var. salmoneus Cantharellus cibarius var. squamosus Merulius alectorolophoides Merulius cibarius Agaricus alectorolophoides

En algunes regions de Catalunya (Gironès, Alta Garrotxa…) és conegut com a vaqueta, i a Cerdanya també se'n diu bolet de vaca.^{[cal citació]}

Creix a Europa des d'Escandinàvia fins a la conca del Mediterrani, principalment als boscos de coníferes caducifolis.^[2][5][6][7] Pel seu color i forma característics, és fàcil de distingir-lo dels bolets amb potencial toxicitat desaconsellats pel consum humà. Es cull normalment des de finals d'estiu fins a finals de tardor a Europa.^[2]

Taxonomia

Antigament, s'havien classificat altres bolets dins aquesta denominació. Mitjançant l'anàlisi d'ADN, des de llavors s'ha demostrat que són un grup d'espècies relacionades conegudes com a grup o complex d'espècies Cantharellus cibarius, amb C. cibarius sensu stricto restringit a Europa.^[6][7][8] L'any 1997 es va identificar el C. formosus i C. cibarius var. roseocanus,^[9] seguit de C. cascadensis el 2003^[10] i C.californicus el 2008.^[11] L'any 2018 es va descriure i seqüenciar una espècie asiàtica pertanyent al complex de C. cibarius, C. anzutake, registrada al Japó i Corea.^[12]

Descripció

És un bolet fàcil de detectar i reconèixer en la natura.^[2] Amb una amplada de 3 a 10 cm i una llargada de 5 a 10 cm, el seu color varia del groc daurat a l'ataronjat.^[2][5] Hi ha taques vermelles a la part superior del bolet quan està danyat.^[13] El seu aroma és lleuger i el gust té similituds amb l'albercoc.^[2][5] Té formes molt variables, amb barret irregular. Per exemple, n'hi ha de carns primes amb barret obert als castanyers, o colors grocs intensos amb barrets atapeïts en brucs i alzines.^[14]

Els rossinyols tenen la particularitat de no corcar-se mai i es poden collir molts dies després del seu naixement. En fer-se vell, negreja a les puntes del capell i el groc es torna amarronat.

Gastronomia

Els rossinyols s'utilitzen en molts plats.^[2][5] Té una carn dura i compacta molt apreciada^[14] amb capacitat per absorbir aigua i especialment gustosa.^[15] Es pot conservar assecant-lo o congelant-lo. No s'ha d'emprar en un forn per assecar-lo.^[2] Es pot consumir tant cru com cuinat en plats molt diversos com estofats o arrossos.^[16]

Perill de confusió

Hi ha dos bolets que s'assemblen al rossinyol amb una coloració similar. Són, d'una banda, el fals rossinyol (Hygrophoropsis aurantiaca), que és comestible i, per l'altra, la gírgola d'olivera (Omphalotus olearius), que és tòxica.^[17] També es pot confondre amb la llengua de bou (Hydnum repandum).^[18]