Carmen Polo

María del Carmen Polo y Martínez-Valdés (Oviedo, Astúries, 11 de juny de 1900 - Madrid, 6 de febrer de 1988) va ser l'esposa del dictador espanyol Francisco Franco Bahamonde. A la mort del seu marit va ser-li concedit el títol nobiliari de senyora de Meirás i la Grandesa d'Espanya.

Carmen Polo

Carmen Polo amb el seu marit, Francisco Franco, a la plaça de braus El Txofre (Sant Sebastià) el 1950. Fotografia de Vicente Martín conservada a la Kutxa Fototeka.
Biografia
Naixement	(es) María del Carmen Polo y Martínez-Valdés 11 juny 1900 Oviedo (Astúries)
Mort	6 febrer 1988 (87 anys) Madrid
Causa de mort	broncopneumònia
Sepultura	Grave of Francisco Franco at Mingorrubio Cemetery (en) , cementiri de Mingorrubio
Altres noms	Carmen Polo
Religió	Església Catòlica
Es coneix per	Esposa de Francisco Franco
Activitat
Ocupació	primera dama
Altres
Títol	Senyoriu de Meirás
Cònjuge	Francisco Franco Bahamonde (1923–1975)
Fills	Carmen Franco y Polo
Germans	Zita Polo Martínez-Valdés
Parents	Ramón Serrano Suñer, espòs de la germana
Premis
(1954)  Gran Creu de l'Orde Civil de Sanitat (1953)  Medalla d'Or de Vitòria  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica

Filla d'una família de la classe alta, es va casar amb Franco, tot i l'oposició inicial de la seva família, el 23 d'octubre de 1923^[1] i tingueren una única filla. Maria del Carmen, Nenuca, l'any 1926. No sembla que exercís gaire influència en la política espanyola excepte en la designació de Carlos Arias Navarro com a primer ministre quan Franco estava bastant malalt.^{[cal citació]}

Tanmateix, va ser la dona més influent a Espanya durant els 40 anys de dictadura. Són molt familiars les seves paraules "tú, Paco, cállate" expressades diverses vegades en públic. Gairebé sempre somreia i l'ocupaven actes semioficials com la inauguració d'escoles i d'hospitals.

La seva neta Maria del Carmen es va casar el 1972 amb Alfons de Borbó i sembla que Carmen Polo desitjava que la seva neta arribés a ser la reina d'Espanya, però Franco va elegir com a successor seu Juan Carlos de Borbón, i això ho impedí.^{[cal citació]}

Bibliografia

• GARRIGA, Ramón. La señora de El Pardo. Barcelona: Planeta, 1979.
• PRESTON, Paul. Palomas de guerra. Barcelona: Plaza&Janés, 2001.