Casa Ferran-Civil
casa a Barcelona From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
La casa Ferran-Civil, també coneguda com a Palau del Correu Vell, és un edifici situat al carrer del Correu Vell, 5 del barri Gòtic de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]
Remove ads
Història
La casa va pertànyer a la família Ferran, que posseïa el títol de Correu Major de Catalunya. Per aquest motiu, van haver d’enfrontar-se amb els Tassis, que tenien el monopoli del correu a l'imperi dels Habsburg, inclosa Espanya. Durant la Guerra de Successió, Felip de Ferran i de Çacirera fou ambaixador del Principat de Catalunya davant dels Estats Generals de les Províncies Unides dels Països Baixos i representant dels interessos catalans davant del rei Jordi I d'Anglaterra.[3]
L'any 1779, la casa era propietat de l'abadessa del Reial Monestir de Sant Pere de les Puel·les, que l'establí en emfiteusi al comerciant barceloní Mateu Civil, amb l'obligació d'invertir-hi 3.000 lliures en la millora. Les obres s'iniciaren immediatament i foren executades sota les ordres del reconegut mestre de cases Josep Ribes i Margarit, i també hi va intervenir el mestre fuster Francesc Bayà.[4][5] L'any 1781, Civil va demanar al consistori permís per a enderrocar l'antiga façana de la casa i reedificar-la dos pams més enretirada.[6][1]
El 1827, Josep Civil i Gelades va vendre la casa als cònjuges Josep Llimona de Martí i Estruch i Maria Pilar Llimona i Castell (filla i hereva de Tomàs Llimona),[7] propietaris del veí Palau Gualbes. Llimona va morir el 1843,[8] i segons el repartiment de béns fet el 1845,[9] la propietat passà a mans de Jacinta Cardeñas i Foraster, vídua de Tomàs de Martí i Estruch (†1819), i del seu fill Josep de Martí i Cardeñas (1819-1903).[10][11][12]
A mitjans del segle xix s'hi establí el fabricant de velluts de seda Joan Barrau i Fill.[13] A la seva mort el 1853, continuà el negoci el seu fill Jacint Barrau i Cortès,[14] que va traslladar la producció al carrer de la Riereta, 35.[15]
L'any 1879, Josep de Martí va presentar un projecte de l'arquitecte Salvador Vinyals que consistia en la remunta d'un quart pis, la redistribució dels existents i el canvi d'ubicació de la caixa d'escala. En la memòria es donen un seguit de justificacions de l'obra, entre les quals destaca la dificultat de llogar habitatges de moltes estances.[1]
A l'inici dels anys 1990, la finca va ser rehabilitada íntegrament per tal d'acollir-hi serveis municipals (Centre de Serveis Socials Gòtic).[1]
Remove ads
Descripció
Tal com denoten els elements arquitectònics del pati amb escala (coberta al primer tram i descoberta sobre volta rampant al segon, que duu a la planta noble), les finestres i les portes esculpides, aquest gran casal té el seu origen al segle xvi.[1] Fruit de la reforma del segle xviii són les crugies més properes al carrer i la façana, amb un gran portal d'arc rebaixat i amb balcons de marc de pedra motllurat, estructura de ferro i llosanes ceràmiques. Del mateix moment són els esgrafiats, de temàtica ornamental.[2]
Remove ads
Referències
Vegeu també
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads