Casa Manuel de Figuerola
casa a Barcelona From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
La casa Manuel de Figuerola és un edifici situat al carrer de Lledó, 15 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]
 |
No s'ha de confondre amb Casa Casimir Rull. |
,_des_del_carrer_del_Cometa.jpg?lang=ca)
Remove ads
Història
El 1664, la finca va ser establerta en emfiteusi pel jurista Josep de Boixadors i de Casademunt[3][4] a Baltasar d'Oriol i Marcer.[5] El 1745, Josep d'Oriol i Tort la vendre al comerciant i flequer[a] Oleguer Guitart i Gorch,[8][9][6] que aquell mateix any, va adquirir el castell i el lloc d'Enfesta, incloent-hi el seu molí fariner, a Maria d'Aguilar, baronessa de Segur, i al seu fill Ramon de Copons i d'Aguilar,[10][6] convertint-se així en senyor jurisdiccional d'aquest lloc i de la quadra de Mantellí.[11] El 1779, va demanar permís per a obrir una porta d'accés per a una botiga a la seva casa.[12] Casat amb Maria Teresa Gassol,[13] a la seva mort el 1782 fou succeït per la seva filla Gertrudis,[14] casada amb Pau Ignasi d' Agustí i Fatjó.[6][15]
L'hereva fou Teresa d'Agustí i Guitart, que el 1805 va demanar permís per a reformar la façana sota la direcció del mestre de cases Pau Cortès.[16] Casada amb el militar Manuel de Figuerola i Fanales,[17] fou succeïda pel seu fill Manuel de Figuerola i d'Agustí-Guitart (1806-1891),[18] que el 1857 va encarregar-ne la reforma a l'arquitecte Josep Buxareu,[19] i el 1872 fou rehabilitat com a comte de Figuerola pel rei Amadeu I.[20]
,_baixos.jpg)
Remove ads
Descripció
Es tracta d'un edifici amb uns baixos no comercials (probablement destinats a magatzem), quatre pisos i un àtic. El primer pis acull una biblioteca infantil.[1] Fou completament remodelat al segle xix i sobreaixecat un pis en una data indeterminada encara més recent.[1] Dos arcs escarsers flanquegen la porta principal d'arc pla ricament motllurat. El balcó del seu damunt, tot i la barana decimonònica, conserva la llosana de pedra, també amb motllures, i la part inferior decorada amb petxines i altres ornaments. Rere el portal una volta escarsera dona pas al pati del segle xix amb una curiosa escala amb el segon tram sobre un arc.[1]
A l'interior es conserven importants testimonis d'època medieval, tant als murs (pintura i paraments amb pintura figurativa) com als forjats (enteixinats amb diversa iconografia com escuts), que es podrien datar a la segona meitat del segle xiii.[1]
Remove ads
Notes
- Entre 1737 i 1738, el seu pare Oleguer havia estat assentista del pa junt amb altres socis.[6][7]
Referències
Vegeu també
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads