Caviodon

Caviodon és un gènere extint de mamífers rosegadors de la família dels càvids (o, segons altres classificacions, dels hidroquèrids) que visqueren a Sud-amèrica des del Miocè superior fins al Pliocè superior, fa entre 3 i 9 milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils a l'Argentina, Bolívia, el Brasil i Veneçuela. Eren animals terrestres i herbívors.^[1] Tot i que originalment fou descrit a partir d'un únic queixal,^[2] des d'aleshores se n'ha trobat abundant material que en fa el gènere més divers de la subfamília dels cardiomins. Estaven relacionats amb el capibara d'avui en dia, tot i que eren més petits. El nom genèric Caviodon significa 'dent de cobai'.

Caviodon

Període
Miocè superior - Pliocè superior[1]
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Rodentia
Família	Caviidae
Subfamília	Cardiomyinae
Gènere	Caviodon Ameghino, 1885
Espècies
C. andalhualensis C. australis C. cuyano C. multiplicatus C. pozzii