Cebuà

El cebuà, també conegut com a sugbuanon o cebuano, és una llengua que pertany a la família austronèsia, dins de la branca occidental malaiopolinèsia i del grup visayo (Binisayâ). És parlada a les Filipines per vora 18.000.000 de persones. És el segon idioma més parlat del país.^[1] El nom prové del nom de l'illa filipina de Cebú. Se li ha donat el codi de tres lletres ISO 639-2 'ceb', però no té codi de dues lletres ISO 639-1.

Cebuà

Sugboanon
Epònim	Illa de Cebú
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	31 milions
Parlants nadius	15.900.000  (2019 )
Rànquing	62
Oficial a	Cap país
Autòcton de	Visayas centrals i parts de Mindanao
Estat	Filipines
Classificació lingüística
llengua humana llengües austrotai llengües austronèsiques llengües malaiopolinèsies llengües filipines llengües grans filipines centrals llengües filipines centrals llengües bisayas
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet filipí
Institució de normalització	No és regulat
Codis
ISO 639-2	ceb
ISO 639-3	ceb
SIL	CEB
Glottolog	cebu1242
Linguasphere	31-CKG-p
Ethnologue	ceb
ASCL	6502
IETF	ceb

El cebuà és la llengua nadiua dels habitants de Cebú, de Bohol, de la part oriental de l'illa de Negros i de l'occidental de Leyte i Biliran, del sud de Masbate i de la major part de Mindanao. També es parla en algunes parts de Samar. Fins als anys 1980, el cebuà sobrepassava el tagal en nombre de parlants. El dialecte utilitzat a Bohol és conegut com el boholà o boholano i a vegades es considera un idioma separat.

El cebuà va ser molt influenciat pel castellà durant el període de colonialisme de 1565 a 1898. Amb l'arribada dels colons castellans, per exemple, es va introduir un sistema d'escriptura basat amb el llatí juntament amb una sèrie de préstecs del castellà^[2]

Nombres

Nombre	Nadiu cebuà	derivat castellà
0	walà	nulo, sero
1	usá	uno
2	duhá	dos
3	tuló	tres
4	upát	kwatro
5	limá	singko
6	unóm	séys
7	pitó	siyete
8	waló	otso
9	siyám	nwebe
10	napúlu, pulò	diyés
11	napúlu'g usá	onse
12	napúlu'g duhá	dose
13	napúlu'g tuló	trese
14	napúlu'g upát	katórse
15	napúlu'g limá	kinse
16	napúlu'g unóm	diyesiséys
17	napúlu'g pitó	diyesisiyete
18	napúlu'g waló	diyesiyotso
19	napúlu'g siyám	diyesinwebe
20	kaluháan (kaduháan)	beynte
21	kaluháag usá	beyntiwuno
22	kaluháag duhá	beyntidos
23	kaluháag tuló	beyntitres
24	kaluháag upát	beyntikwatro
25	kaluháag limá	beyntisingko
30	katló-an (katuló-an)	treynta
40	kap-atan (kaupátan)	kwarénta
50	kalím-an (kalimá-an)	sinkwénta
60	kan-uman (ka-unóman)	sesenta
70	kapitó-an	seténta
80	kawaló-an	otsénta
90	kasiyáman	nobénta
100	usá ka gatós	siyén, siyento
200	duhá ka gatós	dosiyéntos
300	tuló ka gatós	tresiyéntos
400	upát ka gatós	kwatrosiyéntos
500	limá ka gatós	kiniyéntos
1,000	usá ka libo	mil
5,000	limá ka libo	singko mil
10,000	usá ka laksà, napulò ka libo	diyes mil
50,000	limá ka laksà, kalím-an ka libo	singkwenta mil
100,000	napulò ka laksà, usá ka gatós ka líbo	siyén mil
1,000,000	usá ka yukót	milyón
1,000,000,000	usá ka wakát	bilyón (mil milyones)

Cebuà.

Exemples

• Sóc en Miguel de Guia. - Ako si Miguel de Guia.
• Puc fer una pregunta? - "Mahimo bang mangutana?" o "Puwede 'ko mangutana?"
• Com estàs? - Kumusta ka?
• Bé. (Estic bé.) - Maayo.
• Quants anys tens? - Pila'y imong idad?
• Quant? - "Pila?" o "Tag-pila?"
• Quants? - Pila?
• No ho sé. - "Wala ko kahibalo" o "Ambut".
• Bon dia! - Maayong adlaw!
• Bona tarda! - "Maayong hapon!" o "Maayong Palis!"
• Bona nit! - Maayong gabii!
• Qui és vostè? - "Kinsa ka?" (informal)
• A on va vostè? - Asa ka padulong?
• On és el bany? - Asa man ang CR (banyo)?
• On és el seu bany? - Asa man ang CR (banyo) 'ninyo?
• Com es diu? - Unsay ngalan nimo?
• On és el mercat? - Asa man ang merkado?
• Voldria comprar això. - Paliton na nako.
• Voldria aquests dos. - Gusto ko ug duha ana.
• Hola, el meu nom és Joan. - "Kumusta. Joan akong ngalan". o, "Ako si Joan"
• Sí. - Oo.
• No. - Dili.