Centracàntids

Els centracàntids (Centracanthidae) són una família de peixos osteïctis de l'ordre dels perciformes i d'una constitució molt semblant a la dels espàrids. La xucla blanca (Spicara maena flexuosa) i la xucla vera (Spicara maena maena) en són representants molt corrents a la Mediterrània.

Centracàntids

Centracanthidae
Centracanthus cirrus
Spicara flexuosa
Període
Eocè - recent[1][2][3]
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Spariformes
Família	Centracanthidae

Femella de Spicara maena

Spicara smaris

Centracanthus cirrus fotografiat a la Toscana (Itàlia).

Mascle de Spicara maena

Mascle de Spicara maena fotografiat a la Toscana (Itàlia)

Mola de Spicara maena

Centracanthus cirrus

Spicara maena

Morfologia

• Es diferencien dels espàrids per tindre una boca extremadament protràctil i les mandíbules més febles.
• Presenten escames al cap.
• Normalment tenen una taca als costats.
• El preopercle és llis.
• Tenen una sola aleta dorsal.
• L'aleta anal té 3 espines.^[4]

Reproducció

Són hermafrodites proterògins i moltes espècies construeixen nius a la sorra del fons, vigilats i defensats pel mascle.^[5]

Alimentació

Mengen crustacis i plàncton.^[1]

Hàbitat

Viuen a la zona litoral de les mars temperades i càlides.

Distribució geogràfica

Habiten a l'Atlàntic oriental, la mar Mediterrània i Sud-àfrica.^[6]

Gèneres i espècies

• Gènere Centracanthus (Rafinesque, 1810)^[7][8]
  • Centracanthus cirrus (Rafinesque, 1810)^[9]
• Gènere Spicara (Rafinesque, 1810)^[7]
  • Spicara alta (Osório, 1917)^[10]
  • Spicara australis (Regan, 1921)^[11]
  • Spicara axillaris (Boulenger, 1900)^[12]
  • Spicara maena (Linnaeus, 1758)^[13]
    • Spicara maena flexuosa (Rafinesque, 1810)
    • Spicara maena maena (Linnaeus, 1758)
  • Spicara martinicus (Valenciennes, 1830)^[14]
  • Spicara melanurus (Valenciennes, 1830)^[14]
  • Spicara nigricauda (Norman, 1931)^[15]
  • Spicara smaris (Linnaeus, 1758)^{[13][16][17][18][19]}