Charles Coulson
químic i matemàtic britànic From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Charles Coulson (anglès: Charles Alfred Coulson) (Dudley, 13 de desembre de 1910 - Oxford, 7 de gener de 1974) va ser un químic i matemàtic anglès.
Remove ads
Vida i Obra
Coulson va tenir un germà bessó, John, que també va ser enginyer químic i professor universitari. Tots dos van ser escolaritzats a Dudley i, a partir de 1920, a Bristol, lloc al que es va traslladar la família en ser nomenat el seu pare inspector d'ensenyament.[1] Des de 1923 fins a 1928 va estudiar al Clifton College en el qual va adquirir passió per les matemàtiques.[2] A partir de 1928 va estudiar a la universitat de Cambridge, en la qual es va doctorar el 1936 amb una tesi sobre l'estructura electrònica del i del ,[3] dirigida per John Lennard-Jones i Ralph Fowler. Durant aquest temps a Cambridge també va experimentar una profunda conversió, que va convertir la religió en una dimensió constant i fonamental de la seva vida.[4] Va ser ministre laic metodista i tota la seva vida va ser un portaveu del cristianisme en els cercles científics, encunyant l'argument teològic del Déu dels buits.[5]
El 1938, poc després de casar-se, va ser nomenat professor del University College de Dundee (Escòcia) (actual universitat de Dundee) on va romandre durant tota la Segona Guerra Mundial com un pacifista objector de consciència[6] i en la qual no s'ha va trobar a gust pel seu pobre ambient científic.[7] Acabada la guerra, el 1945 va ser nomenat director del laboratori físic-químic de la universitat d'Oxford, però només hi va romandre dos cursos, ja que el 1947 va ser nomenat catedràtic de física teòrica del King's College de Londres.[8] Durant els cinc anys que va estar a Londres va continuar amb els seus treballs sobre la teoria de l'enllaç de valència i la teoria dels orbitals moleculars.[9]
Finalment, en quedar vacant la Càtedra Rouse Ball de Matemàtiques de la universitat d'Oxford per defunció del seu titular Edward Arthur Milne, va ser nomenat titular d'aquesta càtedra el 1952.[10] Una faceta de la seva religiositat era el seu interès pels problemes dels països pobres del Tercer Món i, per això, va ser president d'Oxfam entre 1965 i 1971, a part del seu treball acadèmic.[11] El juliol de 1973 es va sotmetre al que semblava una intervenció quirúrgica rutinària, però en poc temps la seva salut va empitjorar notablement fins que a començaments de gener de 1974 li van comunicar el seu estat terminal. En tres dies va escriure vuitanta cartes per familiars, amics i col·legues entre les quals la seva dimissió de la càtedra per a que la universitat activés immediatament el procediment de substitució. Va morir el dia 7 de gener de 1974.[12]
Coulson és recordat, sobre tot, pels seus treballs en química computacional (valències, órbites moleculars, etc.), però també va fer treballs notables en els camps de la distribució del moment,[13] de les propietats de l'estat sòlid[14] i de la producció de models matemàtics dels sistemes que l'interessaven.[15] Va ser un escriptor prolífic amb mes de quatre-centes publicacions.[16]
Entre els seus llibres destaquen, per haver estat molt reeditats, els següents:
- 1941 Waves
- 1951 Electricity
- 1952 Valence
- 1953 Christianity in an Age of Science
Remove ads
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads