Charlo

Charlo (1830 - 10 de gener de 1910) fou cap dels bitterroot salish, de 1870 a 1910, fill del cap Victor. Charlo va seguir una política de pau amb els colons americans del sud-oest de Montana i amb els soldats del pròxim Fort Missoula.^[1][2]

Charlo

Biografia
Naixement	1830
Mort	10 gener 1910 (79/80 anys)

El 1872 va rebre l'ordre del president Ulysses S. Grant de traslladar-se de les seves terres a la reserva índia Flathead.^[3] Malgrat la seva oposició, decidí no donar suport la revolta dels nez percé. El 1876 el govern de Montana va imposar una taxa a les propietats índies, i s'hi va enfrontar amb mètodes pacífics.

Charlo va defensar amb èxit la reivindicació del seu poble sobre la vall de Bitterroot sempre que poguessin caçar búfals a l'est de la divisòria continental. La destrucció dels ramats de búfals a les dècades de 1870 i 1880 va devastar l'economia Salish i els va obligar a expandir les seves granges i ramats. Una sequera sense precedents el 1889 va portar la gent gairebé a la fam.^[3] A mesura que la situació de la tribu es va tornar desesperada, Charlo va començar a considerar l'oferta del govern dels Estats Units de terres a la reserva Flathead. Al mateix temps, el Congrés va aprovar un projecte de llei que permetia la venda de terres Salish a Bitterroot, i els ingressos es pagarien als propietaris Salish en efectiu o el govern els gastaria en nom seu. La gent seria llavors traslladada a la reserva Flathead.^[4]

Però el 1891 amb uns 157 partidaris fou obligat a traslladar-se a la reserva Flathead, on va morir el 10 de gener de 1910. El seu fill Victor va esdevenir cap en el seu lloc.^[5] La ciutat de Charlo, Montana, i l'escola primària Chief Charlo, a Missoula, Montana, porten el seu nom.^[6][7]