Xiva (Foia de Bunyol)

Xiva (en castellà i oficialment Chiva) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Foia de Bunyol.

Per a altres significats, vegeu «Xiva (desambiguació)».

Xiva

Xiva (ca) Chiva (es)
Escut d'armes
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Lloc
39° 28′ 17″ N, 0° 43′ 11″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Capital de	Foia de Bunyol
Capital	Xiva
Població humana
Població	17.951 (2025) (100,45 hab./km²)
Gentilici	xivà, xivana
Idioma oficial	castellà (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	178,7 km²
Altitud	270 m-270 m
Limita amb	Bunyol Quart de Poblet Xestalgar Riba-roja de Túria Aldaia Godelleta Setaigües Xest Torrent
Partit judicial	Requena
Dades històriques
Festa patronal	Primera quinzena de setembre
Organització política
• Alcaldessa	Amparo Fort (2023–)
Identificadors descriptius
Codi postal	46370
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Codi INE	46111
Codi ARGOS de municipis	46111
Lloc web	chiva.es

Limita amb Bunyol, Xest, Godelleta i Setaigües (a la mateixa comarca); amb Aldaia i Quart de Poblet (a l'Horta Oest), Xestalgar (Els Serrans), Riba-roja de Túria (Camp de Túria) i Torrent (l'Horta Sud).

Geografia

L'enorme terme municipal, el més extensa de la comarca, està solcat pels barrancs de Xiva, Ballesteros, la Cueva Morica, Sechara i la Hoz. Hi ha les fonts de Marjana, Enebro, Umbría, Els Conills i Vista Alegre. La serra de Xiva, finalment, presenta paratges com ara La Alhóndiga, La Umbría i El Enebro.

Història

Mapa dels termes municipals de Setaigües, Bunyol, Xiva i Macastre (1717)

En el terme de Xiva s'han trobat restes de l'Edat dels Metalls, de l'època ibèrica i de la romana. Conquerida cap al 1246 o 1247 als musulmans per Jaume I, hi va prevaler gran part de la població musulmana i canvià constantment de mans senyorials als segles següents.

El 1363 fou presa per Pere el Cruel durant la guerra dels Dos Peres.^[1] Quan el 1519 esclata el moviment de les Germanies, encetat per sectors artesans i burgesos del litoral, aquesta població s'hi confrontarà, ja que els aixecats exigixen el bateig dels musulmans. L'expulsió d'aquests elements moriscos el 1609 originà un despoblament quasi total del terme, que la carta pobla oferta per Gaston de Moncada, virrei d'Aragó i senyor aleshores de la baronia de Xiva, no va resoldre de manera total. Cavaries, cap al 1797, constata una important recuperació demogràfica lligada principalment al desenvolupament de l'agricultura tant de secà com de regadiu. El rebuig de les exigències senyorials contribuïx a explicar el suport a l'arxiduc Carles en la Guerra de Successió, a primeries del segle xviii, i l'afany d'incorporació a la Corona en les dècades següents.

En el segle xix, juntament a l'existència d'alguns carlins, lligats a la defensa de l'Antic Règim, és major en Xiva la presència de liberals, interessats en una sèrie de canvis profunds de signe burgès, que formen milícies per combatre Cabrera i d'altres generals carlins que actuen a la zona. La informació de Madoz cap al 1845-1850 revela algun desenvolupament industrial relacionat amb les activitats agràries, si bé és l'arribada posterior del ferrocarril i l'expansió de la vid el que portarà a una major vigorització econòmica.

En el segle XX es desenvolupa de manera important el moviment obrer, com ho demostra la repercussió que hi tingueren la vaga anarquista del 1911 i la de la crisi del 1917, així com els bons resultats electorals del PSOE el 1919 i l'experiència col·lectivitzadora anarquista durant la guerra civil. El període posterior del franquisme significarà un tancament per al moviment obrer i una insistència major en les fórmules cooperativistes. Durant tot aquest segle, s'assistix en Xiva a una major intensificació dels conreus, major desenvolupament industrial i creixement demogràfic important.

Demografia

Durant el segle xx, la seua demografia ha sofert lleugeres oscil·lacions, si bé amb un balanç final positiu. Així, dels 4.945 habitants que tenia en 1900, passà a més de 15.000 en 2011.

Evolució demogràfica (des de 1877) Censos de població[2]
	Font: Institut Nacional d'Estadística

Evolució demogràfica en els darrers anys Padró d'habitants[3]
Any	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2007	2008	2009	2010	2011	2012	2013
Població	9.721	10.126	10.483	10.847	11.386	11.815	12.398	n.d.	13.494	14.167	14.539	15.072	15.185	15.204

Política i Govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors de Compromís y Más Chiva (Compromís y Más), 4 del Partit Popular (PP), 2 de Chiva Unida-Esquerra Unida-Seguim Endavant (EUPV), 2 de Vecinos Independientes de Chiva (VINCHI), 2 d'Alternativa Diseminados y Urbanizaciones de Chiva-Som Valencians (Aduc-SomVal), 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) i 1 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Xiva
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Compromís i Más Chiva[a]		Emilio Morales Gaitán	1.704	23,72%	5 (+2)
	Partit Popular		Pablo Boullosa Silvestre	1.611	22,42%	4 (-2)
	Chiva Unida-Esquerra Unida-Seguim Endavant		Manu Clemente Silla	1.013	14,10%	2 ()
	Vecinos Independientes de Chiva		Fernando Casanova Escorihuela	1.003	13,96%	2 ()
	Alternativa Diseminados y Urbanizaciones de Chiva-Som Valencians		Manuel-Vicente Verdeguer Peralta	749	10,42%	2 (+1)
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania		Amparo Lapuente Casas	527	7,33%	1 ()
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Norberto Máñez Malea	520	7,24%	1 (-1)
	Vots en blanc			58	0,81%
Total vots vàlids i regidors				7.185	100 %	17
	Vots nuls			75	1,03%
Participació (vots vàlids més nuls)				7.260	63,18%**
Abstenció				4.231*	36,82%**
Total cens electoral				11.489*	100 %**
Alcalde: Emilio Morales Gaitán (Compromís y más) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (9 vots: 5 de Compromís y Más, 2 d'EUPV i 2 de Vinchi[4])
Fonts: Ministeri de l'Interior,[5] Junta Electoral de Zona de Requena,[6] Periòdic Ara.[7] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Miguel Esteve Mateu	PSPV-PSOE	19/04/1979	--
1983–1987	Miguel Esteve Mateu	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	Miguel Esteve Mateu	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	Miguel Esteve Mateu	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	Joaquín Salvo Burriel	PP	17/06/1995	--
1999–2003	Joaquín Salvo Burriel José Luis Yebra Alarcón	PP PSPV-PSOE	3/7/1999 24/8/2000	Moció de censura --
2003–2007	José Luis Yebra Alarcón José Manuel Haro Gil	PSPV-PSOE PP	14/6/2003 22/3/2005	Moció de censura --
2007–2011	José Manuel Haro Gil	PP	16/06/2007	--
2011–2015	José Manuel Haro Gil	PP	11/06/2011	--
2015–2019	José Manuel Haro Gil Emilio Morales Gaitán	PP Compromís	13/06/2015 14/07/2015	Dimissió[b] --
2019-2023	Emilio Morales Gaitán	Compromís y Más	15/06/2019	--
Des de 2023	Amparo Fort Enrique Navarro Yuste	Partido Popular PSPV-PSOE	17/06/2023	Moció de censura [c]
Fonts: Generalitat Valenciana[10]

Economia

Xiva, per la seua proximitat a València i les seues bones comunicacions s'ha convertit en una ciutat de segona i, fins i tot, primera residència per als valencians de la capital la qual cosa fa que en la seua economia pese cada vegada més el sector serveis. La indústria també hi és una important font d'ingressos. L'agricultura, cada vegada menys, però amb bons vins i oli d'oliva, i la construcció complementen l'apartat econòmic del poble.

Monuments

• Església de Sant Joan Baptista. 1775. Amb pintures de Josep Vergara (1726-1799).
• Santuari de la Verge del Castell.
• Castell de Xiva o també conegut com El Castell. Ruïnes romanes i àrabs. Molt deteriorat en les guerres carlistes, es troba en estat d'abandonament.
• La Torreta de Xiva. Àrab. Segle XI. Adossada a cases modernes i en penós estat. S'estudia la possibilitat de restaurar-la i habilitar-la com a museu etnogràfic.
• La Torre de telegrafia òptica de Chiva és una torre òptica, amb fusileres, que formava part de la línia de Madrid a Valencia.

Galeria d'imatges

• 
  Font.
• 
  Estàtua d'Enrique Ponce.
• 
  Societat La Mutua.
• 
  Balsa.
• 
  Castell.
• 
  Torreta.
• 
  Ermita de la Mare de Déu del Castell.
• 
  Calvari.
• 
  Església de Sant Joan Baptista.
• 
  Safareig.

Cultura

La Societat Musical l'Artística de Xiva és una banda sinfònica d'uns 90-100 músics. Fundada en l'any 1850, aquesta banda ha sigut bressol d'eminències musicals com Luis Antonio García Navarro. En els últims assoliments de la societat musical cap destacar el primer premi en el XXXV Certamen Internacional Vila d'Altea, a la batuta de Francisco Carrascosa Miguel. La societat també alberga a l'Escola d'Educands L.A. García Navarro i a la coral polifònica Verge Del Castell. L'any 2007 va ser inaugurada la casa de la música, lloc on tenen cabuda l'escola d'educands i els llocs d'assaig i concert de la banda simfònica i la coral polifònica.

Festes i celebracions

El torico, festa de "bous al carrer"

• Verge del Castell. També conegudes com les festes de setembre, se celebren en honor de la Verge del Castell, patrona de Xiva. La celebració d'aquestes festes té lloc aproximadament durant les dues primeres setmanes de setembre.

• El torico de Xiva. Se celebren a partir de la segona quinzena d'agost. Els dies principals són el 17, 18 i 19 d'agost i consistix en un bou que és portat per diversos carrers del poble amb una corda de què tiren els mossos. Els bous del matí comencen a les 7:30, i els de la vesprada a les 18:30. Durant diversos dies, milers de persones es tiren als carrers i gaudixen de la festa més popular de la localitat.

• Setmana Santa i Diumenge de Resurrecció, comença el divendres anterior al divendres sant amb la processó de la verge dels Dolors, el diumenge de Rams se celebra una breu romeria des del carrer Sant Isidre fins a l'Església, el Dijous se celebra la processó del silenci, en la qual es puja una creu a l'ermita de la verge on aquesta s'hi troba, el divendres se celebra la processó del sant soterrament, el dissabte després de la vigília pascual es realitza la processó de les torxes, i per a culminar els actes religiosos, el diumenge comença el dia amb "despertà", missa, trobada de la verge i el ressuscitat en el passeig de l'Argentina, posterior a això processó, festa de la flor i "mascletà", aquest dia és conegut popularment com la "mañanica de Pascua", a la tarda la gent en quadrilles surt a menjar la mona de pasqua, i més tard acudir a la fira, situada enfront de l'escola d'adults antic escorxador.

Fills il·lustres

• Manuel Corachan i Garcia (Xiva, 1881 - Barcelona, 1942), metge cirurgià.
• Luis Antonio García Navarro (Xiva, 1941 - Madrid, 2001), músic.

Notes

1. En 2015 Compromís por Chiva i Juntos Somos Más Chiva obtingueren 2 i 1 regidor respectivament.
2. En les eleccions de 2015, José Manuel Haro (PP) va ser elegit alcalde per ser la llista més votada, després que dos regidors que havien pactat votar a Emilio Morales (Compromís) canviaren el seu vot, produint-se un empat entre el candidat de Ciutadans (8 vots: 1 C's + 6 PP + 1 trànsfuga]) i el de Compromís (8 vots: els 10 vots pactats menys 2 vots dels trànsfugues). Pocs dies després, Haro va dimitir abans que l'oposició presentés una moció de censura contra ell i així descobrir els regidors que van incomplir el pacte.^[8] Més tard es repetí la votació i Emilio Morales va ser elegit alcade de Xiva.
3. El dia 12-12-2024 Enrique Navarro Yuste (PSPV-PSOE) guanyà una moció de censura i es convertí en el nou alcalde.^[9]