Clèitrum

El clèitrum o cleitre^[1] és un os de membrana que apareix per primera vegada com a part de l'esquelet en peixos ossis primitius, en els quals corre verticalment en paral·lel a l'omòplat.^[2] El seu nom deriva de la paraula grega κλείθρον (klíthron, ‘clau’), per analogia amb clavícula, que ve del terme llatí clavicula (‘claueta’).

Clèitrum i omòplat d'un làbrid. L'os més gran és el clèitrum.

En els peixos moderns, el clèitrum és un gros os que puja des de la base de l'aleta pectoral i s'ancora al crani per sobre de les brànquies, on forma la vora posterior de la cambra branquial.^[3] Serveix per determinar l'edat dels peixos.

Els sarcopterigis tenen la mateixa configuració. En els primers amfibis, en canvi, el complex clèitrum/clavícula estava separat del dermatocrani i facilitava el moviment del coll. El clèitrum desaparegué en la fase inicial de l'evolució dels rèptils. En els amniotes és diminut o inexistent.

Basant-se en la seva posició, la connectivitat dels músculs i la seva ontologia, hom ha plantejat la possibilitat que l'element nucal de la cuirassa de les tortugues estigui format per clèitrums fusionats.^[4]

Esquema de closca de tortuga en el qual se'n pot apreciar l'osteologia a la dreta. Hom ha suggerit que l'os nucal és un homòleg dels clèitrums.