Cocopa

El cocopa és una llengua pertanyent al grup yuma del Delta de la família yuma-cochimí, la que ha estat inclosa en la hipotètica família hoka. Posseeix uns pocs centenars de parlants, que viuen en la seva majoria en reserves dels cocopes del sud-oest d'Arizona, Estats Units; i a diverses localitats rurals de Baixa Califòrnia i Sonora, a Mèxic. Encara continua sent transmès a les noves generacions, encara que es calcula que la seva extinció està molt propera.

Cocopa

Kwikapa
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	Mèxic 145 (2010)[1] Estats Units 150 (2007)[2]
Autòcton de	Mèxic, Estats Units
Estat	Baixa Califòrnia, Arizona, Sonora, Califòrnia
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies Hoka-Sioux hoka-sioux llengües yuma-cochimí
Característiques
Institució de normalització	Instituto Nacional de Lenguas Indígenas (INALI)
Codis
ISO 639-3	coc
Glottolog	coco1261
Ethnologue	coc
UNESCO	846
IETF	coc
Endangered languages	1694

Estatus oficial

Aquesta llengua juntament amb totes les llengües indígenes de Mèxic i l'espanyol van ser elevades a "llengües nacionals" gràcies a la Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas promulgada l'any 2003.

Fonologia

Vocals

El cocopa té 4 vocals. Les distinció entre vocals llargues i curtes té un valor fonèmic.

	Anterior	Posterior
Alta	i / iː	u / uː
No alta	e / eː	a / aː

Consonants

El cocopa té 21 consonants.

		Bilabials	Alveolars	Retroflexes	Palatals	Velars		Glotals
						plain	labial
Oclusives		p	t	ʈ		k	kʷ	ʔ
Africades					ʧ
Vibrants			r
Fricatives	Centrals		s	ʂ	ʃ	x	xʷ
	Laterals				ɬʲ
Nasals		m	n		ɲ
Aproximants	Centrals				j		w
	Laterals		l		lʲ

• /r/ s'articula usualment com [r] encara que en algunes ocasions és substituït pel al·lòfon [ɾ].
• /ʧ, ɲ, ʃ/ són consonants post-alveolars (palato-alveolars). /lʲ, ɬʲ/ són consonants palatalitzades alveolars.

Síl·laba i fonotàctiques

El model de la síl·laba en la llengua cocopa és del tipus...

(C)(C)(C)V(ː)(C)(C)

• Els grups consonàntics de dues consonants al començament d'una paraula consisteixen en general d'una fricativa i qualsevol altra consonant, per exemple /sp, ʂm, ʃp, xʧ/. En rares ocasions el grup consonàntic comença amb una consonant lateral o una oclusiva. Per exemple, /lʧ, ɬʲʧ, ps, ʧp/.
• Els grups de tres consonants a l'inici són molt rars. Entre els quals s'han registrat es troba /pxk, pxkʷ, spx/.