Codi

En comunicació, un codi és una norma per convertir un element d'informació (per exemple una lletra, paraula o frase) a una altra forma de representació, no necessàriament del mateix tipus.

Per a altres significats, vegeu «Codi (desambiguació)».

SOS en codi Morse, el codi usat per a demanar ajuda

El procés de codificació, permet convertir la informació origen en unes dades codificades, que s'emmagatzemen o s'envien a un receptor. El procés invers és el de descodificació, on es converteixen aquests codis en informació interpretable per al destinatari. Un codec (de codificació/descodificació) és la implementació d'aquesta norma (o algorisme) per codificar i descodificar, que pot incloure també un procés de compressió de dades.

Un codi pot incloure mecanismes per ocultar la informació que conté, de manera que només els destinataris que sàpiguen com descodificar-lo seran capaços de reconstruir la informació original. Per exemple, usant eines de criptografia.

Etimologia

La paraula "codi", usada en català almenys des del segle XIII, prové del llatí 'codex' en el sentit de "classificació sistemàtica de la llei estatutària", generalment entès com a "sistema", i d'aquí el seu ús en comunicació. Al seu torn, 'codex' prové de la forma anterior 'caudex', amb el significat més restringit de "llibre", que llavors eren fets per tauletes de fusta cobertes de cera per escriure, i que literalment significava "tronc d'arbre" o "soca", que probablement també és a l’origen de la paraula "cua".^[1][2]

El significat contemporani com a "xifratge, sistema de senyals i regles que regeixen el seu ús" s'inicia el 1808. El sentit de "clau codificada" usat en telegrafia és del 1879. En el sentit de "sistema d'expressió d'informació i instruccions en una forma utilitzable per un ordinador", del 1946.^[2]