Cofa

La cofa^[1][2] és una mena d'empostissat o altiplà que està formada per peces de fusta dalt dels pals mestres de les embarcacions sobre els baus i creus ad-hoc per aquesta finalitat.

Cofa.

Etimologia

Cofa és paraula catalana derivada de l'àrab "qúffa".^[3] A la cofa se li donen també els noms de gàbia, gata^[4] i cistella.

Descripció

Té la figura d'una D aplanada el front de la qual mira cap a proa, la disposició de les taules sobre el bau de cofa (taules situades a babord i estribord del pal en direcció perpendicular, és a dir de proa a popa, que recolzades sobre les catxoles serveixen de suport de la cofa) deixa una obertura per tal de permetre el pas del pal. De vegades tenien una barana parcial.

La cofa permet efectuar maniobres a les veles altes de l'embarcació, a banda de la seva funció per tal d'apostar el guaita (mariner que desenvolupa la vigilància). Així mateix la cofa té la funció d'assegurar els obencs (caps fixats a la part superior del pal mascle per tal de suportar els esforços laterals a què és sotmès i resti dret). A més a més, en les batalles navals, eren un reducte des d'on es disparava a l'enemic, de fet, el famós almirall Nelson va perir en la batalla de Trafalgar pel tir d'un franctirador que li va disparar instal·lat a una cofa del Redoutable, navili francès de 74 canons.^[5]

Tipus

• Cofa d'engraellat
• Cofa d'empostissat

Història

En èpoques primitives la denominació de gàbia -o equivalent- s’aplicava a una plataforma situada al cim del pal emprada pel guaita (que observava la mar) o per arquers o ballesters. Posteriorment l’aparell vèlic evolucionà, en afegit-se a l’arbre un masteler per damunt de la gàbia. En aquesta etapa la gàbia o cofa encara conservava la forma primitiva; amb «baranes»i «arrodonida». En una darrera etapa, amb aparells caires (vaixells de creu), les cofes se simplificaren adoptant la forma de plataforma sense baranes.

Galeres catalanes a la Tavola Strozzi. Estol de Galceran de Requesens i Joan de Soler tornant a Nàpols després de la seva victòria a Ischia. Vegeu les naus amb gàbia i les galeres sense.

• 
  Carraca Henry Grace à Dieu. Vegeu les gàbies
• 
  Mary Rose. Vegeu les gàbies.
• 
  Batalla de Sluis. Vegeu les gàbies.

• 
  Cofa rodona
• 
  Cofes rodones
• 
  Cofa rodona

Documents

• 1249. Lleuda de Cotlliure.^[6]

«

Tota nau ab gabia paga V sous V diners.

»

• • En un vaixell cada gàbia indicava un grau d’importància (tonatge, desplaçament) que repercutia en les taxes comercials. Una nau amb gàbia era més gran que una nau sense gàbia (i, per tant, pagava més).

• 1331. Coca Sant Climent .

«	Item arbre ab gabia enfalcada	»
— Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona.[7]

• 1435. Batalla naval de Ponça (1435). La crònica adjunta parla de la gàbia de trinquet de la nau genovesa. Una possible explicació de la derrota (potser la causa més important) fou la gran escora de la nau d'Alfons el Magnànim quan fou envestida i abordada. La gàbia de la nau anomenada Magnana estava sobrecarregada.

«	L'armata aragonese era due volte più numerosa della genovese, e composta di navi maggiori. La nave regia, detta la Magnana o CapoRotondo,[8] giungeva colla testa dell'albero di bompresso alla gabbia di trinchetto della capitana genovese, ed era montata da 800 uomini scelti.	»
— [9]

• 1470.^[10]

«	"item, sinch guates sotils de galees grosses."	»
— Inventari Drassana de Barcelona

• c1484. Felix Faber.

«	On the top of the mast is the chamber which the Germans call ' the basket,'(«Korb») the Italians the ' keba ', the carceria.'(«carchesia»).	»
— [11]

«	in summitate mali est tabernaculum quod Theutonici nominant sportam ; Italici kebam ; Latini carceriam	»
— Evagatorium in Terrae Sanctae, Arabiae et Egypti peregrinationem [12]

• 1532. François Rabelais escrigué "guatte" (designant "gatte" en francès.

«	O mes amis, ung peu de vinaigre! Je tressue de grand ahan. Zalas! les veles sont rompues, le prode nou est en pieces, les cosses esclatent , l'arbre du hault de la guatte plonge en mer, la carene est au soleil, nos gumenes sont presque touts roupts. Zalas , Zalas!	»
— [13]

• 1539. Antonio de Guevara . Esmenta «gata» en castellà.

«	Armó este Temistocles cien galeras para ir contra los agisinetas, que eran corsarios que andaban por la mar, á los cuales todos prendió, desarmó y ahorcó ; el cual hecho le hizo ser en la Grecia servido y en los mares muy temido. Este fué el primero que inventó poner encima de la galera una que se llama gata, que es á manera de un castillete, de do los marineros pudiesen bien atalayar, y los que anduviesen en la galera pelear.	»
— [14]

• 1547-1550. Stolonomie.^[15]

«	Pour une gatte à mettre au grand arbre, quinze liures tournois	»
— Stolonomie

• 1566. "... desde la gata de la galea...".^[16]

• 1594. "Naus de gàbia" catalanes segons Pere Gil.^[17]

• 1848. "Gatte".^[18]

• 2002. "Cofa" i "creueta" a l'obra La maniobra en els velers de creu de Ricard Jaime.
  • En els vaixells caires, si els pals es componen de tres peces aquestes són: pal mascle, masteler i masteleret. La cofa se situa entre el pal mascle i el masteler. La creueta entre el masteler i el masteleret.^[19]

Vegeu també

• Angles del vent
• Eixàrcia
• Tamboret (nàutica)
• Bauprès