Coia

San Martiño de Coia, conegut popularment com Coia, és un barri i una parròquia del municipi de Vigo. Limita amb les parròquies d'Alcabre, Bouzas, Castrelos, Comesaña, Freixeiro, Matamá i la ciutat de Vigo. Eclesiàsticament, pertany a l'arxiprestat de Vigo-Fragoso^[1].

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Errors en les referències

Coia

Tipus	parròquia de Galícia
Lloc
42° 12′ N, 8° 42′ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Galícia
Província	Pontevedra
Municipi	Vigo

Coia és un barri situat a l'oest del centre de la ciutat, construït principalment a partir dels anys 70 com una gran zona residencial per acollir la creixent població treballadora que va arribar a Vigo per treballar en sectors com el naval (drassanes) o l'automoció (Citroën).^[2]

El seu disseny urbà es caracteritza per unes grans avingudes, edificis alts en blocs oberts i grans zones verdes, seguint el model de les ciutats planificades de l'època. Això li confereix una personalitat molt distintiva en comparació amb el centre històric o altres barris més antics de la ciutat.^{[cal citació]}

L'IGE ^[3] no inclou aquesta parròquia a les seves dades censals, però sí que està inclosa dins de l'entitat singular de Vigo. Segons dades de l'Ajuntament, l'any 2020 hi havia uns 28.903 residents vivint a Coia, 13.752 homes i 15.151 dones.^[4]

Encara que va néixer com a barri perifèric, avui dia és una de les zones de Vigo amb més identitat pròpia.^{[cal citació]}

Barris i llocs

Segons el Nomenclátor de Galícia, està compost pels llocs d'O Adro, O Castro Castriño, O Chouzo i Esturáns^[5].

Segons Iván Sestay Martínez, els barris històrics de l'antiga parròquia de Coia eren Peniche, O Areal, O Chouso, Os Esturáns, O Cruceiro, O Resío, A Pardaíña, Pelaio, Figueirido, A Espedrigada i Quintela . Aquests, al seu torn, estaven formats per indrets com A Seara, A Barxiela, A Cordoeira, O Adro, A Carballa, O Castriño, As Travesas ... A Florida, que també era un d'aquests llocs, va acabar erigint-se com a parròquia als anys cinquanta^[6]. La zona de Balaídos també va assolir el rang de parròquia eclesiàstica, sota l'advocació de Santa Marta^[7].

Història

L'any 1371 el rei Enric II de Castella va fer una donació al bisbe de Tudense, Joan de Castro do Couto i agutzil de Coia, i la parròquia va ser una entitat independent fins al 1901, quan la Diputació de Pontevedra la va incorporar al municipi de Vigo.^[8]

Antigament, les cotxeres de tramvies estaven situades a Travesas. El 1941 es va construir l' IES Santa Irene a la plaça de Travesas (actualment la plaça d'Amèrica ), gràcies a la donació de Policarpo Sanz quan va morir la seva dona, Irene de Ceballos.^{[cal citació]}

Els primers edificis van ser construïts per l'Agència de Desenvolupament Benèfic Popular de la Caixa Municipal d'Estalvis de Vigo. El projecte va ser per a l'arquitecte Desiderio Pernas, però el barri no es va desenvolupar segons els seus plans.^[9] Posteriorment, es van construir habitatges en cooperatives promoguts per empreses com Citroën i les drassanes Vulcano, a més d'habitatges de protecció oficial.^{[cal citació]}

En aquell moment, el barri va ser criticat pels seus excessos urbanístics, que van portar a la construcció d'edificis extremadament alts, i per l'alta criminalitat i marginalitat de la zona.^{[cal citació]}

Descripció

Venancio R. Riobó l'indica com una casa dels templers des de l'any 1200.^[10]

És un barri residencial amb nombroses zones verdes. És un dels barris més poblats de la ciutat, estructurat al voltant de l'avinguda de Castelao, que va des de la plaça d'Amèrica fins a l'avinguda d'Europa (la carretera de Samil).^{[cal citació]}

Al barri hi ha diversos grups ciutadans: les associacions veïnals "Camiño Vello" (organitzadora de la Marxa Ciclista de Coia, creada per la fundadora de l'Associació Juvenil d'aquesta AAVV: Nelly Pérez Giráldez) i "Cristo da Vitoria" (organitzadora de la Mitja Marató de Coia), el comitè de solidaritat Óscar Romero, l'Associació Juvenil Luar, el Club de Voleibol Vigo (amb seu al Pavelló de Coia) i el CD Coia.^{[cal citació]}

El calendari d'estiu dóna la benvinguda al Festival de la Consolació al juliol amb els seus consegüents focs artificials.^{[cal citació]}

Instal·lacions

Centre Esportiu de Coia.^[11]

A la parròquia hi ha el Pavelló Esportiu de Coia, on juga els seus partits el Club Vigo Voleibol, un equip professional de voleibol que juga a la Superlliga. També hi ha el Complex Esportiu de les Traveses, on es disputen partits de futbol sala, voleibol, hoquei sobre patins, bàsquet, etc., així com mítings i altres actes polítics i nombrosos concerts musicals.^{[cal citació]}

El camp de futbol d'A Bouza és la seu del CD Coia i del Club Victoria. Un altre club rellevant és el Balonmán Seis do Nadal-Coia.^{[cal citació]}

El camp de futbol de Coia, ara desaparegut, va acollir partits del Real Club Celta de Vigo fins a la construcció de l'Estadi de Balaídos. A més, el 1922 va acollir la final de la Copa del Rei, una fita històrica que va enfrontar el FC Barcelona amb la Real Unión de Irún.^{[cal citació]}

En l'eix cultural i social, l'activitat és intensa al Centre Veïnal i Cultural de Coia, un dels més actius de la ciutat, que programa una programació constant de cursos, tallers i esdeveniments. Completa la dotació cultural la Biblioteca Pública Municipal de Coia, un servei fonamental per a estudiants i amants de la lectura. Pel que fa a l'arquitectura, destaca la moderna Església del Crist de la Victòria, coneguda com la "església dels pics", que s'ha convertit en un símbol visual del barri.^{[cal citació]}

Galeria d'imatges

Avenida de Castelao, Coia, Vigo

Coia al mapa

Campo da Bouza (Vigo)