Colm Meaney
actor irlandès From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Colm J. Meaney (irlandès: Colm Ó Maonaigh[1] nascut el 30 de maig de 1953) és un actor irlandès. Conegut per les seves actuacions a la pantalla i al teatre, ha rebut set nominacions dels Irish Film & Television Academy, guanyant dues vegades per How Harry Became a Tree del 2001 i The Journey del 2017. Altres crèdits cinematogràfics inclouen la franquícia Barrytown de Roddy Doyle, Con Air, Crim organitzat, The Damned United, Get Him to the Greek i Cafè irlandès, per la qual va ser nominat al Globus d'Or al millor actor musical o còmic,[2] i va guanyar el Premi Hugo de Plata al millor actor al Festival Internacional de Cinema de Chicago de 1993.[3]
.jpg?lang=ca)
Remove ads
A la televisió, Meaney és conegut sobretot per la seva interpretació de Miles O'Brien tant a Star Trek: La nova generació (1987–1994) com a Star Trek: Deep Space Nine (1993–1999), apareixent en un total de 225 episodis. Altres crèdits televisius inclouen cinc temporades com a Thomas C. Durant al western Hell on Wheels (2011–2016), James Burbage a la sèrie de ficció històrica Will (2017) de la TNT, i Finn Wallace a la sèrie criminal Gangs of London (2020) de Sky Atlantic. Les nombroses aparicions de Meaney com a convidat inclouen papers a Moonlighting, MacGyver, Murdoch Mysteries, Law & Order, Els Simpsons i It's Always Sunny in Philadelphia.[4]
També com a veterà del teatre, Meaney ha protagonitzat al Broadway i al West End les obres The Iceman Cometh i A Moon for the Misbegotten d'Eugene O'Neill, La gata sobre la teulada de zinc calenta de Tennessee Williams' i Breaking the Code de Hugh Whitemore.[5] A més, ha aparegut en nombroses produccions amb el Teatre Nacional d'Irlanda, incloent-hi Juno and the Paycock de Seán O'Casey, The Silver Tassie i The Shadow of a Gunman.[6]
El 2020, Meaney va ocupar el lloc 24 a la llista de The Irish Times dels "50 millors actors de cinema irlandesos de tots els temps".[7] El 2025, va rebre el Premi a la Trajectòria de l'Irish Film & Television Academy.[8]
Remove ads
Primers anys i educació
Meaney va néixer a Glasnevin, Dublín, fill de Kathleen i Patrick Meaney, que era conductor de furgoneta per a Johnston, Mooney & O'Brien.[9] Els seus germans són Liam, Padraig i Sean Meaney.[10] Va desenvolupar una passió per la interpretació als 14 anys i, després de completar el seu diploma de batxillerat, es va matricular a l'Abbey Theatre School. En acabar els seus estudis, Meaney es va unir a la companyia del Teatre Nacional d'Irlanda.[11]
Remove ads
Carrera
Teatre
El 1971, Meaney es va unir a la companyia del Teatre Nacional d'Irlanda, apareixent en 24 produccions durant els següents nou anys. Entre els crèdits d'aquest període s'inclouen Conte d'hivern de William Shakespeare, El rei Èdip de W. B. Yeats, Saint Joan de George Bernard Shaw, Arrah-na-Pogue de Dion Boucicault i Juno and the Paycock de Sean O'Casey.[6] Durant gran part d'aquest període, Meaney va dividir el seu temps entre Dublín i Londres, fent gires pel Regne Unit amb diverses companyies de teatre, inclòs el grup de teatre 7:84 fundat per John McGrath.[12] Meaney va debutar a l'Off-West End el 1975, apareixent a les obres de McGrath Fish in the Sea al Half Moon Theatre[13] i Yobbo Nowt al Shaw Theatre. L'any següent va aparèixer en una adaptació teatral de "Història de la desena lluita" de Lin Biao a l'Institut d'Arts Contemporànies. Meaney va debutar als escenaris americans el 1982 al Festival de Shakespeare dels Grans Llacs, on va romandre membre de la companyia d'estiu fins al 1985. Entre els crèdits d'aquest període s'inclouen "Enric V" de William Shakespeare, The Playboy of the Western World de J. M. Synge, A Child's Christmas in Wales de Dylan Thomas, And a Nightingale Sang de C. P. Taylor i l'estrena americana de The Life and Adventures of Nicholas Nickleby.[14] L'obra és una adaptació teatral de 8½ hores de durada de la novel·la de Charles Dickens del mateix nom, representada en dues parts. La producció va ser un èxit de crítica i comercial, i posteriorment es va transferir al Merle Reskin Theatre de Chicago, Illinois.
Meaney va debutar a l'Off-Broadway el 1984, interpretant a Kevin a The Poker Sessions de Hugh Leonard al Theater Off Park.[15] El 1986 es va traslladar de Nova York a Los Angeles. Aquell mateix any va protagonitzar Alpha de Sławomir Mrożek,[16] The Birthday Party de Harold Pinter,[17] i Diary of a Hunger Strike de Peter Sheridan,[18] tots al Los Angeles Theatre Center. L'actuació de Meaney en aquesta última li va valer una nominació al Drama-Logue Award al millor actor d'obra de teatre. El 1987, Meaney va aparèixer com a Mick Ross a l'estrena americana de Breaking the Code de Hugh Whitemore al Kennedy Center de Washington, D.C.[19] Més tard aquell mateix any, la producció es va transferir al Neil Simon Theatre de Broadway. De 1992 a 1993, Meaney va aparèixer en una gira per diverses ciutats de l'obra de Tom Stoppard Every Good Boy Deserves Favour, dirigida pel seu coprotagonista de Star Trek Patrick Stewart. Els llocs de la gira van incloure l'Orange County Symphony a Garden Grove, CA; The Chicago Theatre a [[Chicago], i el Fox Theatre de Minneapolis, Minnesota. El 1999, Meaney va protagonitzar l'adaptació teatral de Peter Parnell de l'obra The Cider House Rules de John Irving a l'Atlantic Theater Company. Meaney va guanyar un Premi Obie per la seva actuació.
Meaney va debutar al West End com a Phil Hogan a la reposició del 2006 de l'obra A Moon for the Misbegotten d'Eugene O'Neill al The Old Vic. Dirigida per Howard Davies, el repartiment també incloïa Kevin Spacey i Eve Best. Per la seva actuació, Meaney va ser nominat al Premi Olivier al Millor actuació secundària. L'any següent, la producció es va transferir al Brooks Atkinson Theatre el Broadway. Meaney tornaria més tard a Broadway en la reposició el 2018 de The Iceman Cometh d'Eugene O'Neill al Teatre Bernard B. Jacobs. Dirigida per George C. Wolfe, el repartiment incloïa Denzel Washington, Bill Irwin, David Morse, Tammy Blanchard i Austin Butler. El 2023, després de més de 40 anys d'absència, Meaney va tornar als escenaris irlandesos en la reposició de Landmark Productions de l'obra d'Enda Walsh Bedbound al Festival Internacional d'Arts de Galway. Protagonitzada per la seva filla Brenda Meaney, la producció es va transferir més tard a un compromís addicional al Teatre Olympia de Dublín.[20]
Televisió i cinema
La primera aparició televisiva de Meaney va ser a Z-Cars a BBC One, el 1978. Va ser estrella convidada en programes com ara Remington Steele i Moonlighting abans d'embarcar-se en una reeixida carrera cinematogràfica; va rebre una nominació al Globus d'Or al millor actor pel seu paper a Cafè irlandès.[21]
Meaney va aparèixer per primera vegada a Star Trek: La nova generació al seu episodi pilot de 1987, "Trobada a Farpoint", com a oficial de timoner sense nom. El seu personatge es va convertir en un personatge recurrent, i se li va donar el nom de Miles O'Brien a mesura que es va fer més prominent a la tripulació com a Cap de Transport. El 1993, Meaney va deixar La nova generació per un paper principal a la seva sèrie derivada Star Trek: Deep Space Nine i va romandre a la sèrie fins al seu episodi final, el 1999. Amb un total de 225 aparicions a Star Trek, és el segon darrere de Michael Dorn amb més aparicions a la franquícia.[22]
Meaney va interpretar Colum O'Hara a la minisèrie de 1994 Scarlett, la seqüela de Allò que el vent s'endugué. Ha interpretat un paper recurrent menor com a Cowen,[23] líder dels Genii a la sèrie Stargate Atlantis,[24] actor convidat a Law & Order, Law & Order: Criminal Intent va aparèixer com a Bob O'Donnell al programa de l'ABC Men in Trees. Meaney va aparèixer a la pel·lícula Die Hard 2, interpretant el pilot de l'avió Windsor 114 que posteriorment va ser estavellat pel coronel Stuart.[25]
Va ser l'únic actor que va aparèixer a les tres adaptacions cinematogràfiques de The Barrytown Trilogy de Roddy Doyle, com el pare de la família Rabbitte. Les seves aparicions teatrals inclouen la producció d'Old Vic de A Moon for the Misbegotten d'Eugene O'Neill. Meaney va protagonitzar la pel·lícula de comèdia britànica Three and Out (estrenada al Regne Unit el 25 d'abril de 2008). El juliol del mateix any, An Post (l'Oficina de Correus Irlandesa[26]) va emetre un segell postal que mostrava Meaney com a Joe Mullen a la pel·lícula Kings.[27]
El 2009, Meaney va coprotagonitzar amb Gerard Butler i Jamie Foxx a Law Abiding Citizen, interpretant el detectiu Dunnigan. El març de 2009, Meaney va posar la veu a un cambrer irlandès a l'episodi del dia de Sant Patrici de Els Simpsons, "In the Name of the Grandfather". El mateix mes es va estrenar la pel·lícula The Damned United, una recreació majoritàriament fictícia del període de 44 dies en què Brian Clough va ser entrenador del Leeds United F.C.. Meaney va interpretar l'exentrenador del Leeds Don Revie. Va coprotagonitzar Soldiers of Fortune. El 2013, Meaney va coprotagonitzar Alan Partridge: Alpha Papa. El 2014, va aparèixer com a The Horse a la sèrie de tres parts de la BBC The Driver. Durant cinc temporades va interpretar el magnat ferroviari Thomas C. Durant a la sèrie dramàtica d'AMC Hell on Wheels.[28]
Remove ads
Vida personal
De 1977 a 1994, Meaney va estar casat amb el també actor Bairbre Dowling, amb qui va aparèixer sovint al costat dels altres a l'escenari i la pantalla.[29][30] Junts van tenir una filla, l'actriu Brenda Meaney, nascuda el 1984.[31]
Meaney es va casar amb la dissenyadora de vestuari francesa Ines Glorian el març del 2007. La seva filla Ada va néixer el 2005. La família viu a la ciutat mallorquina de Sóller, amb cases a Los Angeles i Dublín.[32]
Crèdits d'actuació
Cinema
Televisió
Teatre
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads