Conanglell

Conanglell és un antic nucli de població de les Masies de Voltregà (Osona) declarada bé cultural d'interès nacional. El conjunt dona nom a un veïnat del municipi.

Infotaula edifici Conanglell
A mà dreta de la imatge l'illa de Conanglell, al Ter, des del puig de les Tres Creus; al fons, la capella de Santa Bàrbara
Dades
Tipus	Entitat singular de població, quadra i ens local històric de Catalunya
Construcció	segle XII
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura popular
Altitud	514 m
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativa	les Masies de Voltregà (Osona)
42° 02′ 47″ N, 2° 14′ 45″ E
Bé cultural d'interès nacional
Tipus	monument històric
Codi BCIN	1035-MH
Codi BIC	RI-51-0005535
Id. IPAC	1136

Descripció

Restes d'un antic nucli de població que constava d'unes quinze cases disposades de forma semicircular, una torre de tipus senyorial coneguda per la torre del Capità i una capella dedicada a Santa Bàrbara, la qual encara es conserva.^[1]

El castell de Conanglell es trobaria situat en un dels turons entre el riu Ter al nord-est, per sobre de la caserna militar de cavalleria anteriorment descrit, que quedaria al sud. El castell faria referència a una fortificació militar que es podria datar del segle xix, formada per un cos quadrangular i quatre torres, una a cada costat de l'edifici, tal com es podria observar en una fotografia del 1915. Posteriorment, seria enderrocat i actualment són escasses les restes del castell que es poden observar.^[1]

Història

Pels anys 1125 i 1126 el lloc és esmentat com a vila i com a puig de Connangulo. N'eren senyors el senescal Guillem Ramon, la seva muller Beatriu de Montcada i el germà d'aquesta, Ot. El 1139 donaren la torre a Bernat Ermengol de Freixenet. Per successió la domus passà a Saurina de Manlleu, filla de Bernat de Manlleu i Saurina de Freixenet, i muller de Ramon de Malla. L'any 1233 els esposos reberen de Garsenda de Montcada i del seu fill Gastó autorització per traslladar la domus de Conanglell al lloc que volguessin dintre dels termes del lloc. La nova domus fou construïda en el pla i ja era habitada el 1242. Restes de l'antiga edificació són visibles encara en un pujolet veí. Posteriorment, la domus depengué dels Malla i Conanglell, els quals l'any 1736 van cedir-la a l'Hospital de Vic i a la Casa de la Misericòrdia, els quals encara en són propietaris. Des de 1857 fou ocupat per diferents cossos de l'exèrcit i l'establiment d'aquests propicià la creació del nucli de població. Durant la segona república espanyola va ser abandonat.^[1]