Condrodita

La condrodita, també anomenada brocchita o prolectita, és un mineral de la classe dels nesosilicats, del "grup de l'humita". Descoberta l'any 1817, va ser nomenada així del grec condros ("grans"), en al·lusió al seu hàbit d'aparèixer en grans aïllats.

Condrodita
Fórmula química	Mg₅(SiO₄)₂F₂
Epònim	gra
Classificació
Categoria	Minerals nesosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.AF.45
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AF.45
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/A’.04
Propietats
Sistema cristal·lí	Sistema cristal·lí monoclínic, prismàtic
Hàbit cristal·lí	Massiu de grans rodons-aplanats
Color	Groc, blanc-vermellós, blanc-marró, taronja
Tenacitat	Trencadís
Duresa (Mohs)	6 - 6,5 (Mohs)
Lluïssor	Vitri, resinós
Color de la ratlla	Gris-blanca, groga
Densitat	3,18
Pleocroisme	dèbil
Fluorescència	Taronja sota llum UV
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Chn

Característiques químiques

És un nesosilicat de magnesi amb fluor, que tradicionalment apareix en les guies també amb ferro en la seva fórmula però que l'Associació Mineralògica Internacional considera que és una impuresa que té amb certa freqüència. Altres impureses no tan freqüents però que també pot presentar donant-li diferents tonalitat de color són: titani, alumini i manganès.

Formació i jaciments

És relativament freqüent trobar-ho en les roques metamòrfiques de contacte, formades a partir de roques carbonats en les quals el fluor ha estat introduït per metasomatisme. Pot formar-se per una hidratació de l'olivina. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les pedreres de Gualba (Vallès Oriental),^[1] a les mines de Costabona (Prats de Molló i la Presta, Vallespir)^[2] i a Toès i Entrevalls (Conflent).^[3]