Conducte perilimfàtic

El conducte perilimfàtic és un petit conducte que connecta l'espai perilimfàtic de la còclea amb l'espai subaracnoidal. També és anomenat aqüeducte coclear, canalicle coclear i aqüeducte de Cotugno.^[1]

Conducte perilimfàtic

Detalls
Llatí	aqueductus cochleae i canaliculus cochleae
Part de	orella interna, Laberint ossi i jugular fossa (en)
Identificadors
MeSH	D003052
TA	A02.1.06.042
FMA	56454  : multiaxial – jeràrquic
Recursos externs
Gray	p.144
Terminologia anatòmica

Esquema del laberint membranós, amb dos seccions: d'un conducte semicircular i de part de la còclea:
1: Perilimfa, 2: Endolimfa.
3: Conductes semicirculars: 4: Posterior, 5: Horitzontal, 6: Superior, 7: Ampul·la.
8: Vestíbul: 9: Òrgans amb otòlits, 10: Utricle, 11: Sàcul, 12: Màcules: de l'utricle i del sàcul. 13: Conducte endolimfàtic, 14: Finestra oval, 15: Finestra rodona, 16: Conducte perilimfàtic.
17: Còclea: 18: Rampa timpànica, 19: Rampa vestibular, 20: Conducte coclear, 21: Òrgan de Corti.
Altres: 22: Orella mitjana: 23: Estrep, 24: Caixa timpànica. En verd: Nervis (facial, branques del vestibular, inici del coclear). En groc: Os temporal. Moviment transmès per l'estrep a la perilimfa de les rampes: Fletxes vermelles