Consonant emfàtica

Una consonant emfàtica és un tipus de consonants pròpia de les llengües semítiques. Dotades d'una articulació particular anomenada "èmfasi", aquesta èmfasi es pot manifestar per velarització^[1] o faringealització, com en àrab, o per glotalització (realitzant una consonant ejectiva) com a l'amhàric. En hebreu i arameu moderns que històricament han tingut aquestes propietats, l'èmfasi ja ha desaparegut de la pronunciació.

Les consonants emfàtiques tenen propietats específiques:

• influeixen sobre el segell de les vocals properes (en àrab particularment, de diverses maneres segons els dialectes)
• en hebreu i en arameu, les consonants emfàtiques no estan sotmeses a la fricatització que afecta les consonants oclusives.

Els cinc fonemes "emfàtics" reconstruïts del protosemític són:

Descripció del fonema protosemític	AFI	Trans.	Hebreu	Arameu	Àrab
Ejectiva alveolar	[tʼ]	ṭ	Tet	Tet	Ṭāʼ
Fricativa ejectiva dental	[θʼ]	ṱ	Sade	Tet	Ẓā
Fricativa alveolar o africada	[(t)sʼ]	ṣ	Tsadi	Ṣade	Ṣad
Fricativa Lateral o africada	[(t)ɬʼ]	ṣ́	Tsade	Ayin	Ḍād
Ejectiva velar	[kʼ]	ḳ	Qof	Qof	Qāf

Generalment les consonants emfàtiques es transcriuen amb un punt subscrit sota la consonant emfàtica, per exemple en àrab:

• ﺪ dal (no emfàtic)
• ﺾ ḍad (emfàtic - o tafkhim تفخيم).

Trobem consonants similars en altres llengües afroasiàtiques, per exemple en amazic.