Tet

La Tet (IPA: [ˈtɛt]) és un riu de la Catalunya del Nord que neix prop del Carlit i, tot seguint una direcció oest-est, amb moltes giragonses i inflexions, travessa l'Alta Cerdanya, el Conflent i la plana del Rosselló per acabar desembocant a la Mediterrània prop de Perpinyà, després de 120 km.

Per a altres significats, vegeu «Tet (desambiguació)».

Tet

(ca) Tet
Tipus	riu
Inici
Cota inicial	2.061,8 m
Entitat territorial administrativa	Pirineus Orientals (França)
Lloc	Carlit
Final
Entitat territorial administrativa	Districte de Perpinyà (Catalunya del Nord)
Lloc	Canet de Rosselló
Desembocadura	mar Mediterrània
42° 34′ 19″ N, 1° 56′ 40″ E B 42° 42′ 48″ N, 3° 02′ 23″ E
Afluents	El Callan, Castellana, Lentillà, Rotjà, Bulès, Carançà, La Riberola, La Bassa, Cadí, Ribera de la Craberissa, Ribera de Castellnou, Ribera de Cabrils, Lliterà
Conca hidrogràfica	conca del riu Tet
Característiques
Dimensió	115,8 () km
Travessa	Comarques d'Alta Cerdanya, Capcir, Conflent i Rosselló
Superfície de conca hidrogràfica	1.369 km²
Mesures
Cabal	11 m³/s

El 1940, un fort aiguat va fer que la Tet provoqués importants destruccions.

Etimologia

Aviè, Estrabó i Claudi Ptolemeu l'anomenen Ruscino, que és el nom que rebia la vila de Perpinyà a l'antiguitat clàssica. Per la seva banda, Pomponi Mela l'anomena Tetis, sens dubte el precedent del topònim actual.^{[nota 1][1]} El riu no torna a aparèixer documentat fins al segle ix, en diversos documents i amb les formes Tedo, Tede i Tete^[1].^[2]

Recorregut

La vall de la Tet a l'alçada de Sautó i Planès

El riu es forma a 2.059 m alt per la unió de dos torrents de muntanya, el Rec de la Grava, que prové del nord-oest, i el Rec de la Llosa, que ho fa del nord-est. El seu naixement és en terme d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, al nord-oest del Carlit.

El seu curs es veu modificat per l'existència d'embassaments artificials com ara l'estany de la Bollosa, construït per a generar energia hidroelèctrica, i el pantà de Vinçà.

Travessa una bona quantitat de comunes: Angostrina i Vilanova de les Escaldes, on té la capçalera, els Angles, Bolquera, la Llaguna, la Cabanassa, Montlluís, Sautó, Sant Pere dels Forcats, Planès, Fontpedrosa, Toès i Entrevalls, Canavelles, Nyer, Soanyes, Oleta i Èvol, Serdinyà, Fullà, Vilafranca de Conflent, Cornellà de Conflent, Rià i Cirac, Codalet, Prada, Catllà, Eus, Marqueixanes, Arboçols, Vinçà, Rodès, Bulaternera, Illa, Nefiac, Millars, Cornellà de la Ribera, Sant Feliu d'Amunt, Sant Feliu d'Avall, Pesillà de la Ribera, el Soler, Vilanova de la Ribera, Baó, Sant Esteve del Monestir, Perpinyà, Bonpàs, Vilallonga de la Salanca, Canet de Rosselló i Santa Maria la Mar.

Principals afluents

• La Riberola
• el Torrent de Carançà
• la Ribera de Mentet
• la Rotjà (Pi de Conflent, Saorra, Fullà i Serdinyà)
• el Cadí (Vernet, Cornellà de Conflent i Vilafranca de Conflent)
• el Callan (Noedes, Conat i Rià i Cirac)
• la Castellana (coll de Jau)
• la Llentillà (Vallmanya, Vallestàvia, Finestret, Espirà de Conflent i Vinçà)
• el Bulès (la Bastida, Sant Marçal, Prunet i Bellpuig, Bula d'Amunt, Casafabre, Bulaternera, Millars i Nefiac)
• la Bassa (Perpinyà),

Localitats principals situades al llarg del seu curs

• Montlluís
• Fontpedrosa
• Oleta
• Vilafranca de Conflent
• Rià
• Prada
• Illa
• Millars
• El Soler
• Perpinyà.

Notes

1. La major part de manuscrits de l'obra de Mela donen la forma Telis, però generalment hom accepta que es tracta d'un error de lectura dels copistes i que la forma que escrigué Mela fou Tetis. És possible que Plini el Vell també hi faci referència, atès que cita un sol riu a la zona i una part dels manuscrits diuen Tetum i l'altra, Tecum (el Tec)