Cònjuge

En dret, s'anomena cònjuge qualsevol de les persones físiques que formen un matrimoni.^[1] El terme és "cònjuge" és a dir, es pot usar per a referir-se a un home (el marit, espòs o cònjuge) o una dona (la muller, esposa, dona o cònjuge).^[2] Quan el sexe és desconegut, normalment es diu "el cònjuge" encara que també es pot dir "el o la cònjuge".

Cònjuges el dia de llur matrimoni, voltats de parents.

Independentment de la legislació, les relacions personals entre cònjuges també poden estar influïdes per la cultura i la religió locals.^[3][4][5][6]

Com a sinònim de cònjuge se sol utilitzar el terme "espòs" o "dona" (l'origen del terme és el verb llatí spondeo, que significa prometre solemnement, comprometre's), si bé tècnicament no són equivalents, puix que són esposos els qui han celebrat esposalles, però no encara el matrimoni. També s'empra l'expressió "consort".

La gran majoria d'americans (75%) van informar que dormir conjuntament amb la parella afecta negativament la qualitat del seu son.^[7]

Deures i drets

Segons les diferents legislacions, els cònjuges es deuen entre si diferents drets i obligacions, com l'obligació de fidelitat. Habitualment també és exigible el dret d'aliments. Cal assenyalar que la llei estableix en el codi civil que el cònjuge té funcions dins d'un paper social, mitjançant els deures que la constitució li atorga.

La coacció al matrimoni també és un delicte penal en alguns països.^[8][9]

Usos del terme

L'ús del terme cònjuge en lloc de marit, muller, espòs o esposa, etc, s'ha anat estenent a l'àrea del dret de la família per diversos motius, entre els quals cal destacar:

• Que la gradual equiparació dels sexes en drets i deures dins del matrimoni, moltes legislacions han preferit d'evitar l'esment a cadascuna de les parts separadament, i parlar sempre de «cònjuges», deixant clar la igualtat jurídica de tots dos.^[10]
• Recentment, amb l'aparició de la possibilitat en alguns països del matrimoni entre persones del mateix sexe s'ha fet necessari en les seves legislacions d'utilitzar sempre termes neutres o de gènere comú (no «muller» o «marit »).

Pronunciació

Baldament la pronunciació acceptada és cònjuge (IPA ['kɔ́ɲʒuʒə] (Barc., Bal.); [kɔ́ɲʧuʧe] (Val.), hi ha persones que pronuncien * cònjugue, vulgarisme creat a partir del terme «conjugal» que utilitza l'oclusiva velar sonora.

Vegeu també

• Matrimoni
• Societat conjugal
• esposalles
• Parella de fet
• Nuviatge
• Consort
• Primera dama
• Uxoricidi
• Viudetat
• Protocol europeu sobre igualtat entre cònjuges