Critèrium del Dauphiné Libéré 2009
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El Critèrium del Dauphiné Libéré 2009 és la 61a edició de la cursa ciclista Dauphiné Libéré. La cursa es disputà entre el 7 i el 14 de juny de 2009, sent la 8a prova de l'UCI ProTour 2009. El punt de partida fou Nancy amb una contrarellotge individual i finalitzà una setmana més tard a Grenoble, després d'haver recorregut 1.030 km. El vencedor final fou l'espanyol Alejandro Valverde de Caisse d'Epargne, per davant de l'australià Cadel Evans i el també espanyol Alberto Contador.
Remove ads
Equips
Com que la Dauphiné Libéré és una prova de l'UCI ProTour els 18 equips que en formen part hi estan directament convidats. A més a més s'ha convidat l'equip continental BMC Racing Team, per fer un total de 19 equips.
Els 19 equips convidats són:[1]
Remove ads
Etapes
Etapa 1. 7 de juny de 2009. Nancy, 12,1 km (CRI)
La primera etapa és una contrarellotge individual, majoritàriament plana, però amb una cota de 4a categoria al km 3, la Côte du Haut-du-Lièvre.[2] Tres dels favorits finals ocupen les places de pòdium, beneficiant-se de la millora del temps, després que Iván Gutiérrez hagués liderat l'etapa durant gairebé una hora.
Etapa 2. 8 de juny de 2009. Nancy - Dijon, 228 km
Aquesta és l'etapa més llarga d'aquesta edició, amb un recorregut bàsicament pla, amb sols dues cotes de 4a categoria a manca de 100 km[3]
Un grup de cinc ciclistes s'escapen al primer km i aconsegueixen una diferència de fins a sis minuts, però són agafats a manca de 6 km. A partir d'aquest moment diversos ciclistes intenten evitar la victòria dels esprínters. David Millar quasi ho aconsegueix, però és agafat pels esprínters en el darrer moment. Angelo Furlan s'imposa a Marcus Zberg i Tom Boonen.[4]
Etapa 3. 9 de juny de 2009. Tournus - Saint-Étienne, 182 km
Nova etapa bàsicament plana, amb quatre petites cotes de quarta categoria, la darrera d'elles a 40 km de l'arribada[5]
Un grup de 5 ciclistes s'escapa al km 34 i aconsegueixen arribar a la meta amb més d'un minut i mig respecte al gran grup. Niki Terpstra guanya a l'esprint i li pren el mallot groc al fins llavors líder Cadel Evans.[6]
Etapa 4. 10 de juny de 2009. Bourg-lès-Valence - Valença, 42.4 km (CRI)
Segona contrarellotge individual de la present edició, amb una petita cota de quarta categoria a la meitat del recorregut[7]
Etapa 5. 11 de juny de 2009. Valença - Ventor, 154 km
La primera de les quatre etapes de muntanya de la present edició, en què els ciclistes hauran de pujar el Ventor, punt d'arribada. La primera part de l'etapa és bàsicament plana, amb tres cotes de quarta categoria i una de tercera.[8]
Exhibició d'Alejandro Valverde al Ventor. A manca de 9 km i mig ataca dins el gran grup i se'n va junt amb Sylwester Szmyd per aconseguir el lideratge.[9]
Etapa 6. 12 de juny de 2009. Gap - Briançon, 106 km
Etapa molt curta, amb un altre coll de categoria especial, el Col d'Izoard, a sols 20 km per a l'arribada, a Briançon. L'arribada és en lleugera pujada[10]
Catorze ciclistes s'escapen ben d'hora a l'etapa. Pierrick Fédrigo, Jurgen van de Walle, Stéphane Goubert i Juan Manuel Gárate trenquen el grup en l'ascensió al Col d'Izoard. A ells s'uneix Lars Bak en el descens. Fédrigo guanya l'etapa i Alejandro Valverde arriba junt a Cadel Evans, mantenint el mallot groc.[11]
Etapa 7. 13 de juny de 2009. Briançon - Saint-François-Longchamp, 157 km
Etapa reina de la present edició, amb dos colls de categoria especial, el coll del Galibier i el coll de la Croix de Fer, i arribada en un port de primera categoria a Saint-François-Longchamp[12]
David Moncoutié guanya l'etapa reina en solitari. Pel darrere Evans ataca sense poder deixar enrere en cap moment a Valverde. Contador es reserva pel Tour i no ataca en cap moment, i finalment perd 12" a l'arribada.
Etapa 8. 14 de juny de 2009. Faverges - Grenoble, 146 km
Darrere de les etapes de muntanya, amb dos ports de tercera categoria i un de primera a manca de 27 km per a l'arribada.[13]
Stef Clement guanya l'etapa per davant del seu company de fuga, Timothy Duggan. Evans torna a intentar treure-li els 16" que Valverde li té d'aventatge, però en cap moment aconsegueix desempallegar-se'n.[14]
Remove ads
Classificacions finals
Classificació general
Classificació de la muntanya
Classificació per punts
Classificació per equips
Evolució de les classificacions
Remove ads
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads