Crup
malaltia respiratòria From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El crup (o laringotraqueobronquitis) és una malaltia respiratòria que es desencadena usualment per una infecció viral aguda de les vies respiratòries superiors. La infecció produeix inflamació a la gola, la qual cosa interfereix amb la respiració normal i produeix els clàssics símptomes de tos de gos, estridor i disfonia.[1] Pot produir símptomes lleus, moderats o severs, els quals empitjoren freqüentment durant la nit. Es tracta usualment amb una dosi única d'esteroides orals; en casos més severs s'utilitza ocasionalment epinefrina. Rarament requereix hospitalització.[2]
El crup es diagnostica clínicament, un cop exclosa la possibilitat d'altres causes més greus (per exemple epiglotitis o la presència d'un cos estrany a les vies respiratòries).[3] Normalment no cal fer altres estudis com ara anàlisi de sang, radiografies i cultius. Es tracta d'una condició relativament comuna que afecta en algun moment al 15% dels nens, principalment entre els 6 mesos i 5-6 anys. Gairebé mai es presenta en adolescents i adults.
Abans de l'arribada de la vacunació, el crup era causat amb freqüència per la diftèria, i era sovint mortal. Actualment aquesta causa és un fet del passat en el món occidental a causa de l'èxit de la vacuna contra la diftèria i la millora de la higiene i la qualitat de vida.[4]
Remove ads
Síntomes i signes
El crup es caracteritza per tos de gos, estridor, disfonia, i dificultat per respirar que empitjoren freqüentment durant la nit.[1][5] La tos de gos es sol descriure com el so d'una foca o lleó marí.[6] El estridor empitjora amb l'agitació o els plors i si pot escoltar-se en repòs, pot ser un indici d'un estrenyiment crític de les vies respiratòries. A mesura que el crup empitjora, el estridor pot disminuir considerablement.[1]
Altres símptomes inclouen febre, coriza (símptomes típics d'un refredat comú) i retracció de la paret toràcica.[1][7] El baveig o un aspecte molt malalt indiquen la presència d'altres condicions mèdiques.[7]
Remove ads
Causes
Es considera que el crup es deu a una infecció viral.[1][8] Altres utilitzen el terme de manera més àmplia per incloure la laringotraqueitis aguda, crup espasmòdic, diftèria laríngia, traqueïtis bacteriana, laringotraqueobronquitis i laringotraqueobronconeumonía. Les dues primeres malalties impliquen una infecció viral i generalment són de simptomatologia lleu; les últimes quatre es deuen a infeccions bacterianes i són generalment més severes.[6]
Viral
El crup viral o la laringotraqueitis aguda és causat pel virus parainfluença,[1] en el 75% dels casos, principalment pels tipus 1 i 2.[8] Altres etiologies virals inclouen influença A i B, xarampió, adenovirus i virus sincicial respiratori (VSRH).[6] El crup espasmòdic és causat pel mateix grup de virus que la Laringotraqueitis aguda però no presenta els signes d'infecció habituals (com febre, mal de coll i un augment del recompte de glòbuls blancs).[6] El tractament i la resposta al tractament també són iguals.[8]
Bacterià
El crup bacterià pot dividir-se en diftèria laríngia, traqueïtis bacteriana, laringotraqueobronquitis i laringotraqueobroncopulmonia.[6] La diftèria laríngia es deu al Corynebacterium diphtheriae mentre que la traqueïtis bacteriana, la laringotraqueobronquitis i la laringotraqueobroncopulmonía es deuen a una infecció viral primària amb un creixement secundari de bacteris. Els bacteris implicades més habitualment són Staphylococcus aureus, Streptococcus pneumoniae, Haemophilus influenzae i Moraxella catarrhalis.[6]
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads