Cubell

Un cubell és un recipient obert, normalment troncocònic i més ample que alt, que pot incloure nanses. En general és d'acer galvanitzat, antigament de fusta, d'altres metalls (com zenc, coure o bronze) o avui dia de plàstic.^[1][2] En la fabricació del vi, el cubell és el clot petit, al costat del cup on passa el vi separat de la brisa.^[3] Etimològicament, és el diminutiu de cup, del llatí cupa (bota).^[4]

No s'ha de confondre amb galleda, poal o ferrada..

Dona amb un cubell al cap, a un mercat de Gàmbia.

Rentat al safareig, a un quibuts l'any 1930.

Amb l'arribada de l'aigua corrent, els banys i els electrodomèstics, el seu ús va minvar. La paraula va obtindre una segona vida per designar «cubells de porta a porta» amb tapa per la recollida d'escombraries.^[5]

El cubell tradicional -més sovint de plàstica- queda un estri de la llar en els països en desenvolupament, on continua sent utilitzat amb moltes finalitats diferents, principalment a l'entorn de la cuina o per rentar la roba. Pot servir com contenidor per recollir i netejar els aliments. També es pot fer servir per portar la roba bruta a rentar, des de la llar fins al safareig públic, i un cop neta per portar-la de tornada cap a la llar perquè s'eixugui.

Avui dia el lloc on se'n fabriquen més principalment és el sud-est d'Àsia.^{[cal citació]}

Vegeu també

• Gibrell, palangana, galleda, cossi