Culteranisme

El culteranisme també anomenat gongorisme és un dels corrents principals de la literatura barroca en castellà, derivat del conceptisme.^[1] Es basa en la complicació formal, amb referències clàssiques, molts llatinismes i cultismes i paraules poc usuals, preferentment esdrúixoles i derivades. El seu màxim exponent és Luis de Góngora,^[2] i a l'inici era un terme despectiu.^[1]

Les obres culteranes volen suscitar l'admiració del lector per una pretesa perfecció, en crear un món il·lusori de bellesa.^[1] Altres autors eren Gabriel de Bocángel, Francisco Trillo Figueroa, Salvador J.Polo de Medina, Juan de Tassis y Peralta i la mexicana sor Juana Inés de la Cruz.^[1]

«	castellà: Era del año la estación florida en que el mentido robador de Europa […] luciente honor del cielo en campos de zafiro pace estrellas.	català: Era la primavera quan el mentider [Zeus, disfressat de bou], va raptar Europa […] lluint honor del cel en camps de safir peix estrelles.	»
— Luis de Gongora, Soledades[3]