Cædmon

Cædmon (Anglaterra, s. VII - Abadia de Whitby, Anglaterra, ca. 680) fou un germà llec en el monestir benedictí de Whitby i el primer poeta en antic anglès del qual es conserva el nom. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.^[1]

Cædmon

Monument al poeta a Whitby, al lloc on hi havia l'abadia
Biografia
Naixement	segle VII Northúmbria
Mort	valor desconegut Monestir de Streonæshalch (Abadia de Whitby, North Yorkshire, Anglaterra)
Sepultura	Whitby, restes perdudes
Activitat
Ocupació	poeta, escriptor
Activitat	(Floruit: segle VII )
Orde religiós	Benedictins, germà llec
poeta
sant
Celebració	Església Catòlica Romana, anglicanisme
Festivitat	11 de febrer
Iconografia	Amb un arpa
Obra
Obres destacables Cædmon's Hymn (en)

La majoria de dades de la seva vida es coneixen per l'obra de Beda. D'origen anglosaxó, era el germà llec que tenia cura dels animals al monestir doble de Streonæshalch (Abadia de Whitby), durant l'abadiat de santa Hilda (614-680). No rebé instrucció en poètica; segons una llegenda, havia après a compondre versos durant un somni i va esdevenir un poeta refinat. És un dels dotze poetes anglosaxons citats a les fonts medievals. Escrivia versos religiosos, especialment sobre el judici final i himnes sacres; també va traduir diversos fragments de la Bíblia.

Va tenir fama de monjo zelós i de vida santa. Fou venerat com a sant, amb festivitat litúrgic el dia 11 de febrer.

L'Himne de Cædmon

L'única obra que se'n conserva és l'anomenat Himne de Cædmon, oració en nou versos composta en antic anglès, llengua germànica precedent de l'actual anglès. Els versos han estat transmesos en llatí en la Historia ecclesiastica gentis Anglorum de Beda el Venerable, però en sengles exemplars consta, als marges, el text en la versió original, en dialectes de Northumbria o el saxó occidental del regne de Wessex.

Text de l'Himne de Cædmon:

Text northúmbric	Text saxó occidental
Nū scylun hergan hefaenrīces Uard, Metudæs maecti end his mōdgidanc, uerc Uuldurfadur, suē hē uundra gihuaes, ēci dryctin, ōr āstelidæ. Hē āērist scōp aelda barnum heben til hrōfe, hāleg Scepen. Thā middungeard moncynnæs Uard, ēci Dryctin, æfter tīadæ firum foldu, Frēa allmectig.	Nū sculon herigean heofonrīces Weard, Meotedes meahte ond his mōdgeþanc, weorc Wuldorfæder, swā he wundra gihwæs, ēce Drihten, ōr onstealde. Hē ǣrest sceōp eorðan bearnum heofon tō hrōfe, hālig Scyppend. Þā middangeard moncynnes Weard, ēce Drihten, æfter tēode firum foldan, Frēa ælmihtig.

Text en llatí de Beda

Traducció al català

Nunc laudare debemus auctorem regni caelestis, potentiam creatoris et consilium illius, facta Patris gloriae: quomodo ille, cum sit aeternus Deus, omnium miraculorum auctor exstitit; qui primo filiis hominum caelum pro culmine tecti dehinc terram custos humani generis omnipotens creavit.

Ara hem d'honrar el guardià del regne dels cels, les forces del creador i el seu projecte, l'obra del Pare de la Glòria, així com ell, l'etern senyor, ha ordenat l'origen de cadascuna de les meravelles. Ell, el sant creador, com a primera cosa creà el cel com a sostre per als fills dels humans; el custodi de les famílies dels humans, l'etern senyor, el senyor omnipotent, després construí la terra del mig, la terra per als humans.