Daniel Filipacchi
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Daniel Filipacchi (nascut el 12 de gener de 1928) és el cap emèrit de Hachette Filipacchi Médias i un reconegut col·leccionista francès d'art surrealista.
Remove ads
Carrera
Filipacchi va escriure i va treballar com a fotògraf[1] per Paris Match des de la seva fundació el 1949 per Jean Prouvost.[2] Mentre treballava a Paris Match i com a fotògraf d'una altra de les publicacions de Prouvost, Marie Claire — Filipacchi afirmaria més tard que no havia gaudit de fer fotografies, malgrat obtenir notorietat com a "paparazzo de bones maneres"[3]-va promoure concerts de jazz concerts i fins i tot una discogràfica.[4] A principis dels anys seixanta, en un moment en què el jazz no es tocava a les emissores de ràdio franceses de propietat del govern, Filipacchi (un reconegut expert en jazz[3]) i Frank Ténot dirigiren un programa immensament popular a Europe 1 anomenat Pour ceux qui aiment le jazz.[5]
Als anys seixanta, va presentar un programa de ràdio de rock and roll inspirat en Dick Clark's American Bandstand anomenat Salut les copains que va popularitzar el gènere musical ié-ié. L'èxit del programa va donar lloc a la creació de la revista del mateix nom,[6] que va canviar el nom a Salut !, i que va posar en circulació un milió de còpies. Filipacchi va interpretar música rock americana i francesa en aquest programa de ràdio[7] a principis dels anys seixanta. El programa i el propi Filipacchi van tenir un paper important en la formació d'una cultura juvenil dels anys seixanta a França.[8]
Filipacchi va adquirir la venerable Cahiers du cinéma en 1964.[9] Cahiers tenia greus problemes financers i els seus propietaris van convèncer Filipacchi de comprar una part majoritària per salvar-la de la ruïna. Filipacchi va contractar alguns de la seva pròpia gent i va redissenyar la revista per tenir un aspecte més modern i atractiu per als joves.[10] Després dels esdeveniments revolucionaris del maig de 1968 a França i la posterior evolució de Cahiers a un fòrum més polític[11] sota la influència del director maoista Jean-Luc Godard[11] i d'altres, Filipacchi va voler sortir de la revista i va vendre la seva participació en 1969.[11]
Va començar a publicar més revistes i va adquirir moltes altres, com Paris Match en 1976.[2] Algunes eren per a noies adolescents (com Mademoiselle Age Tendre) i altres per adults (com Lui,[12] quan Filipacchi va fundar en 1963 amb Jacques Lanzmann[13] Newlook, i les edicions franceses de Playboy i Penthouse[14][15]). El febrer de 1979 Filipacchi va comprar l'aleshores desapareguda Look. Va contractar Jann Wenner per posar-la en marxa el maig de 1979[16] però el llançament va ser un fracàs i Filipacchi va acomiadar tot el personal el juliol de 1979.[17]
Remove ads
Col·leccionista d'art
ARTnews ha enumerat en diverses ocasions Filipacchi entre els principals col·leccionistes d'art del món.[18] L'art de la col·lecció de Filipacchi va formar part de l'exposició Private Passions del 1996 al Museu d'Art Modern de París.[19] La seva col·lecció (juntament amb la del seu millor amic, el productor discogràfic Nesuhi Ertegün) fou exhibida al Guggenheim de Nova York el 1999 a Surrealism: Two Private Eyes, the Nesuhi Ertegun and Daniel Filipacchi Collections - un esdeveniment descrit per The New York Times com a "poderosa exhibició", prou gran com per "empaquetar el Museu Guggenheim del sostre al vestíbul".[20]
Tot i que Filipacchi va demandar a la galeria de París que li va vendre un "Max Ernst" fals pintat en 2006 per 7 milions de dòlars EUA, va titllar al seu notori falsificador Wolfgang Beltracchi (alliberat el 9 de gener de 2015 després de complir tres anys de presó per les seves falsificacions) de "geni" en una entrevista del 2012.[21]
Remove ads
Vida personal
El seu pare era Henri Filipacchi, nascut a Izmir, descendent d'armadors de Venècia, d'ací el seu cognom italià.[22] Es va casar amb la model Sondra Peterson, amb qui va tenir dos fills, Craig, i la novel·lista Amanda Filipacchi.[23] Té una filla, Mimi, d'una relació anterior.[24]
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads