Datolita

La datolita és un mineral de la classe dels silicats (nesosilicats). Jens Esmark li va donar nom el 1806 del grec dateomai (dividir) i lithos (pedra), en referència a la textura granular de les varietats massives.^[2] Pertany al grup de la gadolinita.^[3]

Datolita
Fórmula química	CaBSiO₄(OH)
Epònim	separació
Localitat tipus	Arendal
Classificació
Categoria	silicats > nesosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	09.AJ.20
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AJ.20
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/A’.12
Dana	54.2.1a.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	cristalls prismàtics, curts a tabulars; botrioide o globular amb estructura columnar; granular a compacta; criptocristal·lina
Estructura cristal·lina	a = 9.62 Å, b = 7.6 Å, c = 4.84 Å; β = 90.15°; Z = 4
Grup puntual	monoclínica prismàtica
Color	blanc, gris, groguenc
Exfoliació	imperfecta
Fractura	desigual, concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5 a 5,5
Lluïssor	vítria, grassa
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	2,9 a 3
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1.626 nβ = 1.653 - 1.654 nγ = 1.670
Birefringència	δ = 0,044
Angle 2V	mesurada: 74°
Dispersió òptica	r > v; feble
Fluorescència	blau sota SW UV
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Dat
Referències	[1]

Característiques

L'estructura molecular de la datolita consisteix en fulls d'anells de quatre o vuit baules units per la vora, alternat tetraedres de (HBO₄) i (SiO₄), el que la classifica com un filo-bor-silicat. No conté cap ió hidròxid aïllat, és un nesosilicat de calci i bor. Està molt relacionada amb la bakerita i la shimazakiita.

A més dels elements que componen la seva cel·la unitat, sol portar nombroses impureses que li donen moltes tonalitats de color, entre les quals destaquen: manganès, magnesi, alumini i ferro.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la datolita pertany a «09.AJ: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats), amb triangles de BO₃ i/o B[4], tetraèdres de Be[4], compartint vèrtex amb SiO₄» juntament amb els següents minerals: grandidierita, ominelita, dumortierita, holtita, magnesiodumortierita, garrelsita, bakerita, gadolinita-(Ce), gadolinita-(Y), hingganita-(Ce), hingganita-(Y), hingganita-(Yb), homilita, melanocerita-(Ce), minasgeraisita-(Y), calcibeborosilita-(Y), stillwellita-(Ce), cappelenita-(Y), okanoganita-(Y), vicanita-(Ce), hundholmenita-(Y), proshchenkoita-(Y) i jadarita.

Formació i jaciments

És un mineral relativament abundant, que pot aparèixer com a mineral secundari en roques ígnies de tipus màfic. També se li pot trobar en geodes de roques sedimentàries, serpentinites, esquists o en filons. Sol aparèixer associat a altres minerals, com els minerals del grup de les zeolites, minerals granats, prehnita, danburita, calcita o minerals del grup de l'axinita.

Varietats

La botriolita és una varietat de datolita que es troba de forma botrioide. Va ser anomenada així per Named in 1808 by Johann Friedrich Ludwig Hausmann l'any 1808 del grec βοτρυξ (raïm) en al·lusió a la seva estructura. Ha sigut trobada a Aust-Agder (Noruega) i a Massachusetts i Nova Jersey (Estats Units).^[4]