Debra Magpie Earling
escriptora estatunidenca From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Debra Cecille Magpie Earling (Spokane (Washington), 3 d'agost de 1957) és una novel·lista i autora de narracions curtes ameríndia dels Estats Units.[1][2] És l'autora de Perma Red i The Lost Journals of Sacajewea, que fou estrenada al Museu d'Art de Missoula a finals de 2011.[3] El seu treball també apareix a Ploughshares i el Northeast Indian Quarterly.[4]
Remove ads
Vida
És membre de la nació Bitterroot Salish.[5]
És graduada en la Universitat de Washington, i té un màster en anglès i en escriptura de ficció per la Universitat Cornell.[1]
Earling és actualment membre facultativa del Departament d'Anglès de la Universitat de Montana a Missoula.[6][7]
Premis
Obres
- Perma Red. BlueHen Books, 2002. ISBN 978-0-399-14899-6.
- The Lost Journals of Sacajewea. Editions Koch, 2010.
Antologies
- The Last Best Place: A Montana Anthology. University of Washington Press, 1991. ISBN 978-0-295-96974-9.
- Talking Leaves: Contemporary Native American Short Stories. Delta, 1991. ISBN 978-0-385-31272-1.
- Circle of Women: Anthology of Western Women Writers. University of Oklahoma Press, 2001. ISBN 978-0-8061-3367-6.
- Sue Thomas. Wild women: contemporary short stories by women celebrating women. Overlook Press, 1994. ISBN 978-0-87951-514-0.
- «Bad Ways». A: Caroline Patterson. Montana Women Writers: A Geography of the Heart. Farcountry Press, 2006. ISBN 978-1-56037-405-3.
- «Real Indians». A: The Best of Montana's Short Fiction. Globe Pequot, 2004. ISBN 978-1-59228-269-2.[Enllaç no actiu]
- «What We See». A: Alvin M. Josephy. Lewis and Clark Through Indian Eyes. Random House, Inc., 2007. ISBN 978-1-4000-7749-6.
Revistes
La novel·la debutant de Debra Magpie Earling, Perma Red és una mena de miracle. La professora d'escriptura creativa de la Universitat de Montana va començar a escriure el 1984 i, amb els anys, l'ha reescrit almenys nou vegades, retallada d'una longitud èpica de 800 pàgines a un compacte de 288, cremada a cendres en un incendi a casa seva, i rebutjada per editorials que aprecien el relat però que pensen que el final original és massa fosc i brutal. Malgrat tot, Earling va perseverar i la novel·la es presenta com un testimoni de la seva fe i paciència.[10]
Remove ads
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads