Demèter

A la mitologia grega, Demèter o Demetra (en grec antic: Δημήτηρ o Δήμητρα, 'dea mare' o potser 'mare distribuïdora', de l'indoeuropeu *dheghom *mhter) és la deessa de l'agricultura, s'identifica amb la terra cultivada, i renova el cicle de la terra fèrtil, a la primavera, i de la terra estèril, a l'hivern. Protegeix el matrimoni i les lleis sagrades. Té diversos atributs, l'espiga de blat i la torxa s'on els més freqüents, però també el narcís i el cascall. Era venerada com a portadora de les estacions en un himne homèric, un subtil signe que demostra que era adorada molt abans de l'arribada dels olímpics. Juntament amb la seva filla Persèfone, era també la figura central dels misteris i il·lusions que van precedir al panteó olímpic. És fàcil confondre Demèter amb Gea, amb Rea o amb Cíbele, amb el sobrenom d'Antea. Els epítets de la dea indiquen l'amplitud de les seves funcions en la vida grega.^[1]

Demèter

Δημήτρα
Còpia romana d'estàtua de Demèter (segle iii, Museo del Prado, Madrid).
Tipus	deïtat grega deïtat de l'agricultura deessa personatge de la mitologia grega déu olímpic
Context
Present a l'obra	Hades
Mitologia	Religió a l'antiga Grècia i mitologia grega
Dades
Gènere	femení
Residència	Mont Olimp
Família
Parella	Carmànor, Zeus i Posidó
Cònjuge	Zeus, Posidó i Iasió
Mare	Rea
Pare	Cronos
Fills	Persèfone (amb Zeus); cavall Aríon (amb Posidó), i Plutos (amb Iasió)
Germans	Zeus, Hestia, Hades, Hera i Posidó
Altres
Part de	divinitat olímpica
Domini	Deessa de la terra conreada, dels cereals i dels fruits
Símbol	Espiga de blat i torxa
Equivalent	Ceres

Demèter i Persèfone (també anomenada Core, 'la donzella')^[2] acostumaven a ser invocades com τὼ θεώ ('les dues deesses'), i així es troben en les inscripcions en grec lineal B a la Pilos micènica de temps prehel·lènics. És bastant probable que existís una relació amb els cultes a deesses de la Creta minoica. A la mitologia romana, s'associava Demèter amb Ceres. Quan se li va donar a Demèter una genealogia, es va dir que era filla de Cronos i Rea, més jove que Hèstia, més gran que Hera, i germana també d'Hades, de Posidó i de Zeus.^[3].

El rapte de Persèfone

Persèfone era filla de Zeus i Demèter.^[4] Segons la llegenda més estesa era filla única. Va créixer feliç entre les nimfes, amb les seves germanes, les altres filles de Zeus, Atena i Àrtemis. No tenia intenció de contraure matrimoni, però el seu oncle Hades es va enamorar d'ella i la va raptar amb l'ajuda de Zeus.^[1] La tradició més estesa diu que el rapte va passar al prat d'Enna, a Sicília, però l'Himne homèric a Demèter^[5] explica que va ser a la plana de Misa, un nom que no té cap precisió geogràfica. Quan la noia estava collint un narcís (o un lliri) es va obrir la terra, va aparèixer Hades i se la va emportar al seu regne, a l'inframon. Quan Persèfone va caure per l'abisme, va fer un crit que Demèter va sentir. Hi va acudir, però no hi va descobrir ningú. Demèter va començar una llarga recerca per trobar la seva filla, i va recórrer tot el món conegut. Durant nou dies i nou nits, sense menjar ni beure ni banyar-se ni arreglar-se la deessa va caminar pel món amb una torxa encesa a cada mà. Al desè dia va trobar Hècate, que també havia sentit el crit, però no havia vist el raptor. Només Hèlios, el Sol, que tot ho veu, li podria dir allò que havia passat. Demèter va decidir no tornar al cel i cercar per tota la terra la seva filla. Va adoptar l'aspecte d'una dona vella i va anar a Eleusis. Allà es va asseure en una pedra que des de llavors se'n va dir «pedra sense alegria» i es va dirigir al palau de Celeu, el rei del país. Unes dones la van acollir i una d'elles, Iambe, la va fer riure amb les seves bromes. La deessa es va posar al servei de Metanira, esposa de Celeu, que la va contractar per fer de dida. Li va confiar Demofont, o en altres versions al seu germà petit, Triptòlem. La deessa el va voler fer immortal, però no ho va aconseguir per la inoportuna intervenció de Metanira. Llavors es va donar a conèixer i va encarregar a Triptòlem la missió d'estendre pel món el cultiu del blat. Del seu periple per la terra van quedar llegendes per tot Grècia, i molts temples dedicats a la deessa, dels quals s'explicava que s'havien construït en llocs on havia estat ben acollida.^[1]

Demèter i Hades

L'exili voluntari de Demèter va fer que no s'ocupés de les seves obligacions i la terra es va tornar estèril. Per això Zeus va ordenar a Hades que retornés Persèfone a la seva mare. Però no era possible, ja que la jove havia trencat el dejuni menjant un gra de magrana durant la seva estada als inferns, i això l'impedia de tornar. Però Demèter i Hades van arribar a un acord amb la intervenció de Zeus: Demèter tornaria al seu lloc a l'Olimp i Persèfone partiria l'any entre Hades i la seva mare. Així, cada primavera, Persèfone surt dels estatges subterranis i puja al cel amb els primers brots de la natura, i torna a les ombres a l'època de la sembra. Tot el temps que mare i filla estan separades, la terra es torna estèril, és l'època de l'hivern.^[1]

Demèter i Posidó

Els noms de Demèter i Posidó estan relacionats en les primeres inscripcions en lineal B trobades a Pilos, on apareixen com a PO-SE-DA-WO-NE i DA-MA-TE. L'element DA que apareix en tots dos noms està aparentment connectat amb una arrel protoindoeuropea relacionada amb la distribució de terres i honors. Posidó (el seu nom sembla significar 'consort de la distribuïdora') va perseguir una vegada Demèter, i la deessa es va transformar en euga i s'hi resistia, però Posidó es va transformar en un cavall i la va cobrir. Demèter va enfurismar-se (Demèter Erínia), però va rentar la seva ira al riu Ladó (Demèter Lúsia). Va donar a Posidó una filla, de la que no es podia pronunciar el nom fora dels misteris d'Eleusis, i un corser de negra crinera anomenat Aríon. Segons Pausànies:

«	La segona muntanya, el mont Eleos, és a uns 30 estadis de Figàlia i té una cova consagrada a Demèter Melània ('negra')... Els figaleus diuen que van aprofitar la cova consagrada a Demèter i hi van col·locar una imatge de fusta. Asseguda sobre una roca amb aspecte de dona, tenia el cap i la crinera de cavall, amb serps i altres bèsties que creixien del cap. El seu xitó li arribava fins als peus, i sostenia un dofí en una mà i un colom en l'altra. Per què van fer el xóanon d'aquesta forma hauria d'estar clar per a qualsevol home intel·ligent versat en la tradició. Diuen que l'anomenaren 'Negra' perquè duia robes negres. Tanmateix, no poden recordar qui va fer aquest xóanon o com va cremar, però quan va quedar destruït els figaleus no van donar una nova imatge a la dea i van desatendre llargament les seves festes i sacrificis, fins que finalment l'esterilitat va caure sobre el país.	»
— Pausànies, Descripció de Grècia VIII, 42.1 i seg.

Tributs

Demèter.

En distints contexts s'invoca Demèter amb diversos epítets:

• Anesidora (Ανησιδωρα, 'donadora de dons de la terra').^[6]
• Amficionia (αμφικτιονία, 'fundació conjunta') en referència al primer lloc de reunió de la lliga del Peloponès a la ciutat tessàlia d'Antela, que a partir del segle vii aC s'alternava amb el santuari de Delfos.
• Cabíria (Καβειραιη), un nom prehel·lènic de significat incert, relacionat amb els Cabirs, que se li donava al santuari de Tebes.^[7]
• Cidària (Κιδαριη), que segons Ateneu de Nàucratis era una dansa.^[8][9]
• Cloe (Χλοη, 'el brot verd') pels seus poders de fertilitat i eterna joventut.^[10]
• Ctònia (Χθονια, 'de la terra').^[11]
• Erínia (Ερινυς, 'implacable').^[12]
• Lúsia (Λουσιη, 'bany').^[13]
• Malóforos (Μαλοφορος, 'portadora de pomes' o 'portadora d'ovelles').^[14]
• Pòtnia (Πωτνια, 'senyora') en l'himne homèric a Demèter.
• Termàsia (Θερμασια, 'calidesa').^[15]
• Tesmòfora (Θεσμοφορος, 'donadora d'hàbits' o també 'legisladora'), un paper que la lliga amb l'antiga deessa Temis.^[16] Aquest epítet estava connectat amb les tesmofòries, una festa atenenca de rituals secrets exclusivament femenins relacionats amb els costums nupcials.^[17]

Vegeu també

• Antesfòria
• Lernea
• Ascàlab
• Mísia (festival)