Cabirs

Els Cabirs (en grec antic: Κάβειροι) eren unes divinitats del foc, fills d'Hefest i de Cabiro. Tenien el santuari principal a Samotràcia, on se celebraven periòdicament uns misteris, encara que se'ls rendia culte a tot arreu, fins i tot a Egipte, a Memfis, segons Heròdot.^[1] El seu origen és incert, però es troben figures similars en alguns pobles asiàtics i el nom amb què se'ls coneix sembla emparentat amb l'arrel semítica que significa 'gran'. Segons Acusilau, de la seva relació amb Cabiro, el déu va tenir un fill, Càdmil, que al seu torn va engendrar tres Cabirs, que van ser pares de les nimfes Cabírides. Però Ferècides explica que els Cabirs eren els fills d'Hefest i de Cabiro, la filla de Proteu. En aquestes versions, les nimfes Cabírides, que eren tres, eren germanes dels Cabirs, que també eren tres. Alguns autors consideren que hi havia set Cabirs (un per cada planeta conegut a l'antigor) i que el seu pare va ser el fenici Sidik. Mnasees de Patara parla de quatre Cabirs: Axíer, Axiocersa, Axiocers i Càdmil, que s'identifiquen respectivament amb Demèter, Persèfone, Hades i Hermes, i també, a la mitologia romana, amb Júpiter, Mercuri, Juno i Minerva. Pels romans, Cabirs, seria un nom místic de les divinitats invocades. Els Cabirs s'identifiquen de vegades amb Jasió i Dàrdanos, fills de Zeus i Electra, que també eren herois de Samotràcia.^[2]

Cabirs

Tipus	grup de personatges de la mitologia grega
Context
Mitologia	Religió a l'antiga Grècia

Com a déus metal·lúrgics, se suposava que ajudaven el seu pare a la farga de Lemnos.^[3] Habitants del món subterrani, eren invocats sovint pels pagesos perquè afavorissin les collites. Aquest caràcter subterrani va fer que s'identifiquessin també amb el culte als morts.^[4]

Als Cabirs no se'ls podia anomenar sense risc, i per això se'ls invocava com 'els Grans Déus'. Una tradició explicava que els Cabirs havien assistit al naixement de Zeus, cosa que els fa estar integrats al seguici de Rea. Com a servents de la deessa, de vegades se'ls confon amb els Coribants o els Curets. A l'època hel·lenística eren sobretot protectors de la navegació^[2] i per això s'associaven als Dioscurs.