Dicaeum
gènere d'ocells From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Dicaeum és un gènere d'ocells de la família dels dicèids (Dicaeidae) de vegades coneguts com a picaflors.[1] Habiten medis tropicals d'Àsia meridional i Australàsia, des de l'Índia, cap a l'est, fins a les Filipines i el sud d'Austràlia. El gènere està estretament relacionat amb Prionochilus, amb el qual forma un grup monofilètic.[2][3]
Els membres d'aquest gènere són moixons molt petits, robusts, sovint de colors brillants, que fan 10 - 18 cm de llargària, amb cua curta, becs curts, corbs i gruixuts i llengües tubulars. Aquestes característiques reflecteixen la importància del nèctar en la dieta de moltes de les espècies, encara que també mengen baies, aranyes i insectes. Ponen de dos a quatre ous, normalment en un niu en forma de bossa, suspès d'un arbre.[4]
Remove ads
Taxonomia
El gènere Dicaeum va ser introduït pel naturalista francès Georges Cuvier el 1816.[5] El nom prové del grec antic «dikaion». Cuvier va afirmar que aquesta era una paraula per a un ocell indi molt petit esmentat per l'autor romà Claudius Aelianus, però la paraula probablement es referia en realitat a l'escarabat Scarabaeus sacer.[6] L'espècie tipus va ser designada com el picador de Mindoro per George Robert Gray el 1840.[7][8]
Hi ha divergències en quant al nombre, les espècies i subespècies incloses en aquest gènere. Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 14.2, 2024), aquest gènere conté 48 espècies:[9]
- Dicaeum dayakorum - picaflors d'ulleres.
- Dicaeum annae - picaflors de la Sonda.
- Dicaeum agile - picaflors becgròs. (Pachyglossa agilis)*
- Dicaeum aeruginosum - picaflors ratllat. (Pachyglossa agilis aeruginosa)*
- Dicaeum everetti - picaflors dorsibrú. (Pachyglossa everetti)*
- Dicaeum proprium - picaflors bigotut. (Pachyglossa propria)*
- Dicaeum chrysorrheum - picaflors estriat.
- Dicaeum melanozanthum - picaflors ventregroc.
- Dicaeum vincens - picaflors de Sri Lanka.
- Dicaeum aureolimbatum - picaflors de flancs grocs.
- Dicaeum nigrilore - picaflors de Mindanao.
- Dicaeum anthonyi - picaflors de corona daurada.
- Dicaeum kampalili - picaflors de corona vermella.
- Dicaeum bicolor - picaflors bicolor.
- Dicaeum australe - picaflors de les Filipines.
- Dicaeum haematostictum - picaflors pitnegre.
- Dicaeum retrocinctum - picaflors de Mindoro.
- Dicaeum quadricolor - picaflors de Cebu.
- Dicaeum trigonostigma - picaflors de ventre taronja.
- Dicaeum hypoleucum - picaflors brunzidor.
- Dicaeum erythrorhynchos - picaflors becclar.
- Dicaeum concolor - picaflors dels Nilgiri.
- Dicaeum minullum - picaflors senzill.
- Dicaeum virescens - picaflors de les Andaman.
- Dicaeum pygmaeum - picaflors menut.
- Dicaeum nehrkorni - picaflors de Nehrkorn.
- Dicaeum erythrothorax - picaflors de Buru.
- Dicaeum schistaceiceps - picaflors de Halmahera.
- Dicaeum vulneratum - picaflors cendrós.
- Dicaeum pectorale - picaflors pectoral.
- Dicaeum geelvinkianum - picaflors de Nova Guinea.
- Dicaeum nitidum - picaflors de les Louisiade.
- Dicaeum eximium - picaflors de les Bismarck.
- Dicaeum aeneum - picaflors de les Salomó.
- Dicaeum tristrami - picaflors de Makira.
- Dicaeum igniferum - picaflors carminat.
- Dicaeum maugei - picaflors de Maugé.
- Dicaeum keiense - picaflors pit-rosat (separat de D. hirundinaceum).
- Dicaeum hirundinaceum - picaflors australià.
- Dicaeum celebicum - picaflors de Sulawesi.
- Dicaeum monticolum - picaflors de Borneo.
- Dicaeum ignipectus - picaflors pit de foc.
- Dicaeum cambodianum - picaflors de Cambodja (separat de D. ignipectus).
- Dicaeum beccarii - picaflors de Sumatra (separat de D. ignipectus).
- Dicaeum luzoniense - picaflors de Luzon (separat de D. ignipectus).
- Dicaeum sanguinolentum - picaflors sagnant.
- Dicaeum cruentatum - picaflors de dors escarlata.
- Dicaeum trochileum - picaflors cap-roig.
(*) Birds of the World / Cornell Lab of Ornithology considera que aquest gènere conte 4 espècies menys i que les quatre referenciades pertanyen al gènere Pachyglossa.[10]
Per altra banda, BirdLife Internacional en considera que en té 50 d'espècies. D. aeruginosum i D. virescens no les considera espècies de ple dret i hi afegeixes les 4 següents:[11]
- Dicaeum rhodopygiale - picaflors de l'illa de Flores: la considera espècie separada de D. sanguinolentum basant-se en l'estudi de Rheindt i Eaton (2019).[12]
- Dicaeum wilhelminae - picaflors de Sumba: Fins ara es tractava com a coespecífic amb D. sanguinolentum i D. hanieli, però difereix del darrer en caràcters donats sota aquesta espècie. Difereix de l'anterior en plomatge i veu aparentment molt diferent (Boesman 2016).[13]
- Dicaeum hanieli - picaflors de Timor: Diferències de plomatge amb D. sanguinolentum i D. wilhelminae.
- Dicaeum ignicolle - picaflors de les Aru: Diferències de plomatge amb D. hirundinaceum i D. keiense.
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads
