Disciplina

En la seva accepció més comuna la disciplina és la capacitat d'enfocar els mateixos esforços en aconseguir un fi, tot i que etimològicament, disciplina fa referència a la instrucció donada a un deixeble, accepció que preserva el sentit de la paraula original en llatí (comandament) l'arrel discere significa aprendre.^[1]

Per a altres significats, vegeu «disciplina (desambiguació)».

El seu propòsit és adaptar el caràcter i el comportament d'un individu per aconseguir una eficiència màxima en alguna tasca. Així es parla de disciplina militar a la seguida per les forces armades o disciplina escolar a la que s'aplicaria a les escoles per aconseguir un millor aprenentatge.

La disciplina ha adquirit connotacions negatives degut entre altres factors a l'ús que van fer d'aquesta certes ideologies totalitàries durant el segle xx, així com als antics mètodes educatius, en els quals emparava l'ús de la violència contra els alumnes.^[2] Així, per fer referència a una forma de comportament ordenada, no imposada per altres, es parla d'autodisciplina, terme que evita aquestes connotacions.