Discrasita

La discrasita és un mineral d'argent de la classe dels sulfurs. Va ser descrita per primera vegada el 1797 a la mina de Wenzel, Selva Negra, Alemanya. El nom prové de la paraula grega δυσκράσις, que significa "mal aliatge".

Discrasita
Grup de cristalls de discrasita en macla sobre matriu (Mina d'urani n21, Bohèmia, República Txeca)
Fórmula química	Ag₃Sb
Epònim	dys- (en) i mescla
Localitat tipus	mina Wenzel, vall de Frohnbach, Oberwolfach, Wolfach, Selva Negra, Baden-Württemberg, Alemanya
Classificació
Categoria	sulfurs > aliatges
Nickel-Strunz 10a ed.	02.AA.35
Nickel-Strunz 9a ed.	2.AA.35
Nickel-Strunz 8a ed.	II/A’.02
Dana	2.2.1.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Hàbit cristal·lí	cristalls piramidals, també cilíndrics, prismàtic a laminar, estriat; granular, foliat o massiu
Estructura cristal·lina	a = 3.008 Å, b = 4.828 Å, c = 5.214 Å; Z = 1
Grup puntual	ortoròmbic piramidal mm2
Color	blanc argent amb reflexos grisos o marró daurats
Macles	produeix formes pseudohexagonals en {110}
Exfoliació	imperfecta {110}, distinta {001} {001}
Fractura	desigual
Tenacitat	sèctil
Duresa (Mohs)	3,5 a 4
Lluïssor	intensa, metàl·lica
Color de la ratlla	blanc argent
Diafanitat	opaca
Gravetat específica	9,4 a 10
Densitat	9,712 g/cm³ (mesurada); 9,720 g/cm³ (calculada)
Birefringència	molt feble
Pleocroisme	molt feble
Anisotropia	feble
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1797
Símbol	Dys
Referències	[1]

Característiques

La discrasita, amb fórmula Ag₃Sb, és una de les menes d'argent menys freqüents. Es tracta d'un mineral de diafanitat opaca, i de color blanc, plata, amb lluentor metàl·lica. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic, formant cristalls piramidals de fins a 5 cm. També pot formar cristalls cilíndrics i cristalls prismàtics. Pot aparèixer amb una pàtina de color gris a marró. Sota llum reflectida mostra una feble anisotropia. El color de la discrasita sota llum polaritzada plana és gris fosc-negre.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la discrasita pertany a «02.AA: Aliatges de metal·loides amb Cu, Ag, Au» juntament amb els següents minerals: domeykita-β, algodonita, domeykita, koutekita, novakita, cuprostibina, kutinaïta, al·largent, maldonita i stistaïta.

Formació i jaciments

Es presenta com un mineral hidrotermal en filons que contenen plata en associació amb plata nativa, pirargirita, acantita, stromeyerita, tetraedrita, allemontita, galena, calcita i barita. Es troba juntament amb minerals d'arsènic i antimoni. Als territoris de parla catalana ha estat descrita en filons de quars a Caldes de Malavella (Selva) i a la mina Atrevida (Vimbodí i Poblet).^[2]