Dolores Medio Estrada

Dolores Medio Estrada (Oviedo, 16 de desembre de 1911 - Oviedo, 1996) va ser una novel·lista asturiana en castellà. La seva obra més important és Nosotros los Rivero (1953), amb la qual va guanyar el Premi Nadal de novel·la.^[1] Generalment s'inclou en la Generació del 36.^[2]

Dolores Medio Estrada

Biografia
Naixement	16 desembre 1911 Oviedo (Astúries)
Mort	1996 (84/85 anys) Oviedo (Astúries)
Activitat
Ocupació	escriptora, professora, novel·lista
Premis
(7 abril 1987)  Filla Predilecta d'Oviedo (1952)  Premi Nadal de novel·la

Va estudiar magisteri, i va exercir com a mestra a Nava (Astúries) fins que el 1945 guanyà el Premi Concha Espina en un concurs organitzat pel setmanari Domingo, de tirada estatal. Això li va permetre traslladar-se a Madrid, on col·laboraria amb la revista, sota el pseudònim d'Amaranta, i es matricularia a l'Escola de Periodisme. Quan el 1952 va guanyar el Premi Nadal va poder-se dedicar exclusivament a la literatura.

El 1963 començà la seva trilogia Los que vamos a pie amb la novel·la Bibiana, en el qual es relaten els fets (autobiogràfics, com gran part de la seva obra) relatius a la manifestació en suport als miners que la va portar a presó, experiència que també va relatar a Celda común. Va obtenir també el Premi Sésamo amb Andrés.

És una de les màximes representants de la literatura social a Espanya, així com de l'estètica social realista, i va ser molt aclamada durant la dècada dels cinquanta, fins ben entrats els 60, moment en què la literatura social va perdre protagonisme.

El 2003 s'inaugurà a Oviedo l'escultura coneguda com a "Dolores Medio", un bust gegant de l'escriptora a la plaça que porta el seu nom.

Obres seleccionades

• Nosotros los Rivero (1953)
• Funcionario público (1956)
• Diario de una maestra (1961)
• El señor García (1966)
• Farsa de verano (1973)
• Atrapados en la ratonera (1980)
• El fabuloso mundo de Juan sin Tierra (1981)
• El Urogallo (1982)