Domènec Balmanya i Perera

Domènec Balmanya i Perera (Girona, 29 de desembre de 1914 - Barcelona, 14 de febrer de 2002) va ser un destacat futbolista català dels anys 30 i 40,^[3] que també va fer d'entrenador de futbol.

Domènec Balmanya

Biografia
Naixement	Domènec Balmanya i Perera 29 desembre 1914 Girona
Mort	14 febrer 2002 (87 anys) Barcelona
Activitat
Ocupació	futbolista, entrenador de futbol
Esport	futbol
Posició a l'equip	Centrecampista
Clubs juvenils - Centre Republicà Girona[1] Independència[1] Girona FC Clubs professionals Anys Equip PJ (g) 1932-1935 1935-1937 1937-1941 1941-1944 1944-1948 1948-1949 1949-1950 Girona FC FC Barcelona FC Sète FC Barcelona Gimnàstic de Tarragona UE Sant Andreu Gimnàstic de Tarragona 48 3 6 5 0 1 Selecció nacional Anys Equip PJ (g) 1935-1944[2] Catalunya 6 0 Equips entrenats 1949-1950 1952-1953 1953-1954 1954-1955 1956-1958 1958-1960 1963-1964 1960-1962 1964-1965 1965-1966 1966-1968 1970-1971 1972-1974 1977-1978 Gimnàstic de Tarragona Girona FC Reial Saragossa Reial Oviedo FC Barcelona FC Sète València CF Reial Betis Màlaga CF Atlètic de Madrid Espanya Reial Saragossa Cadis CF UE Sant Andreu
Llista Trajectòria   Equip – Real Betis – Girona FC 1935–1937 FC Barcelona 22 (0) 1937–1941 FC Sète dècada del 1940–1948 Gimnàstic de Tarragona 1941–1944 FC Barcelona 48 (5) 1948–1949 Unió Esportiva Sant Andreu 1949–1950 Gimnàstic de Tarragona 6 (1)   Selecció nacional 1935–1944   Catalunya 4 (0)   Entrenador – Real Betis

Biografia

Juli Munlloch i Domènec Balmanya durant la temporada 1935-36.

Domènec Balmanya va néixer a Girona el 29 de desembre del 1914. Jugador, entrenador i secretari tècnic, fou un dels personatges més entranyables i carismàtics del futbol català. Amb 15 anys ja jugava al Girona FC, passant més tard al primer equip.^[4] La seva trajectòria futbolística al Barça es va veure estroncada per la Guerra Civil. Estigué exiliat a la ciutat occitana de Seta. Després de ser sancionat per les autoritats esportives franquistes, tornà al Barça el 1941. Arribà a disputar 111 partits amb la samarreta blau-grana i marcà 16 gols. Com a jugador guanyà una Copa d'Espanya i un Campionat de Catalunya. Més tard defensà els colors del Club Gimnàstic de Tarragona i la UE Sant Andreu.

Posteriorment fou un dels entrenadors amb més prestigi del futbol català. Entrenà onze clubs, entre els quals destaquen el FC Barcelona i l'Atlètic de Madrid, amb els quals guanyà tres títols importants. També fou seleccionador espanyol, i aconseguí classificar-se per l'Eurocopa de futbol d'Anglaterra del 1968. Retirat com a entrenador, fou secretari tècnic de l'Espanyol i del Barça, a més de director de l'Escola Territorial Catalana d'Entrenadors de Futbol. També fou comentarista radiofònic durant els anys 80 i fins poc abans de la seva mort, al costat del periodista esportiu José María García. Va morir a Barcelona el 14 de febrer del 2002.

Trajectòria esportiva

• Girona FC
• FC Barcelona 1935-1937
• FC Sète
• FC Barcelona 1941-1944
• Club Gimnàstic de Tarragona
• UE Sant Andreu

Com a entrenador:

• Girona FC
• Reial Saragossa
• Reial Oviedo
• FC Barcelona 1956-1958
• FC Sète
• València CF
• Real Betis Balompié
• Màlaga CF
• Atlètic de Madrid
• Selecció espanyola de futbol 1966-1968
• Reial Saragossa
• Cadis CF
• UE Sant Andreu

Com a secretari tècnic:

• RCD Espanyol
• FC Barcelona

Palmarès

• 1 Copa espanyola de futbol masculina: 1942.
• 1 Campionat de Catalunya: 1936.

Com a entrenador:

• 1 Lliga espanyola: 1966.
• 1 Copa espanyola: 1957.
• 1 Copa de les Ciutats en Fires: 1958.