Dry Goods

Dry Goods (eng. Articles secs) és un terme històric que descriu el tipus de línia de productes que comercialitzava un tipus de magatzem, que diferia per a cada regió. El terme prové del comerç tèxtil i les botigues semblen haver-se estès amb el comerç mercantil pels territoris colonials britànics (i antics territoris) com a mitjà per portar subministraments i productes manufacturats a una gran varietat d'assentaments i magatzems que s'estenien arreu del món. A partir de mitjans dels anys del 1700, aquestes botigues van començar venent subministraments i productes tèxtils a comunitats remotes i molts van personalitzar els productes que portaven segons les necessitats de la zona. Aquesta va continuar sent la tendència fins a principis dels anys del 1900. Amb l'augment dels grans magatzems i les vendes per catàleg, es va iniciar la disminució de les botigues de Dry Goods i el terme ha quedat en gran manera fora d'ús.

Exterior d'una botiga de Dry Goods al Museu Burnaby Village, Columbia Britànica, Canadà

Ús a la Commonwealth

Magatzem de Dry Goods, a Harper's Ferry

Als països de la Commonwealth, els Dry Goods són aliments secs (secs, conservats) que tenen una durada d'anys fins a una vida útil indefinida. Estan "secs" perquè no es guarden en cap conservant anti-fong ; o bé, líquid anti-bacterià, que humitegi la seva superfície. En referència als dies anteriors a la refrigeració de principis del segle xx, aquests aliments podien ser transportats i emmagatzemats sense perill immediat de fer-se malbé, i sense el pes i la fragilitat inherents dels envasos impermeables de vidre o ceràmica.^[1] En són exemples les faves seques, les farines, els cereals integrals o els flocs de civada.^[2]

Ús als EUA

Dry Goods de Cochran a Livingston, TX circa 1946

Materials d'una Dry Goods store

Als Estats Units, els Dry Goods són productes com tèxtils, prêt-à-porter i objectes de cura personal.^[3] Als Estats Units venda al detall, una botiga de Dry Goods porta articles de consum que es diferencien dels que porten les ferreteries i les botigues de queviures.^[3]

El terme Dry Goods s'emprava a Anglaterra per a definir els tèxtils al 1742^[3] o fins i tot un segle abans.^[4] Els Dry Goods podien ser distribuïts per botigues especialitzades només en aquells productes (un tipus de botiga especialitzada) o podien ser distribuïts per una botiga general o un gran magatzem.^[5]

A principis del segle xx, moltes botigues de Dry Goods es van expandir a altres línies de mercaderies, i el terme va desaparèixer en gran manera tant de l'ús quotidià com dels noms oficials de les empreses interessades.