Eduard Ferrés i Puig
arquitecte modernista i noucentista From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Eduard Ferrés i Puig (Vilassar de Mar, 1872[1] - Barcelona, 1928) fou un arquitecte modernista i noucentista titulat per la Universitat de Barcelona el 31 de juliol de 1897.[2] Premi d'Arquitectura de la Ciutat de Barcelona el 1915. Fou caricaturista de ¡Cu-Cut!, amb el pseudònim de «Feréstech». Té dedicada una avinguda a Vilassar de Mar i un carrer a Canet de Mar.
Remove ads
Biografia
Neix a Vilassar de Mar el dia 20 d'agost de 1872 a ca la Duana,[3] en el si d'una família naviliera. Fill d'Eduard Ferrés i Viada i d'Elvira Puig i Mir. Cursà els primers estudis al Col·legi Nàutic Mercantil de Vilassar de Mar regentat per la família Monjo. Estudià també al col·legi Valldemia de Mataró i el 1890 va assolir el grau de batxiller. Seguidament, ingressà a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i el 30 de juliol de 1897 va rebre el títol d'arquitecte. El 25 d'agost del mateix any l'ajuntament de Vilassar de Mar li encarregà el projecte d'ampliació del cementiri municipal que fou ajornat. El 26 d'abril de 1898 fou nomenat arquitecte municipal de Mataró. I el mateix any director de l'Escola d'Arts i Oficis de la mateixa ciutat, on impartirà classes de modelatge i construcció, també és nomenat cap dels bombers de la ciutat.
A la tardor de 1899 fa un viatge d'estudis a París, de dos mesos de duració, on visita les obres de l'Exposició Universal. El 1901 és nomenat arquitecte municipal de Premià de Mar i el 1902 també de Vilassar de Mar.
Són d'aquests anys els esgrafiats de la casa de la vila de Vilassar de Mar, parcialment desapareguts, i la portalada del cementiri municipal.El 1902 estableix relació amb el constructor Miró i Trepat, després «Construcciones y Pavimentos»; d'aquesta societat, ell en serà el director artístic i l'impulsor. I, a través d'aquesta empresa, serà l'introductor de l'ús del formigó armat a Catalunya.Castellar de N'Hug i en col·laboració amb l'arquitecte Lluís Homs, el seu cunyat (casat amb Maria Ferrés i Puig), el xalet del Clot del Moro (1904). El xalet està situat al costat de la fàbrica Asland, on va realitzar diversos edificis industrials i residencials, inspirats en la Secessió de Viena i, en alguns casos, en l'arquitectura de Victor Horta, amb una interpretació molt personal. No s'ha de confondre aquest xalet amb el de les mines del Catllaràs, obra de Gaudí i situat a la mateixa zona (la Pobla de Lillet).
En aquesta època va construir, aEl 24 d'abril de 1904 es casà amb Pepita Puig i Riera, filla d'un important industrial tèxtil de Premià de Mar. La parella s'establí a Mataró (al carrer Lepant) i tingueren quatre fills: Elvira, Joan de Mata, Vicenç i Eduard. El viatge de noces els portà per França, Itàlia, Suïssa, Alemanya i Bèlgica. Posteriorment ell visitarà aquells països en solitari per negocis.

A la primeria de 1905 el Reial Club de Regates de Barcelona li encarrega el projecte d'una seu social al port de Barcelona, edifici que no es construirà per manca de diners. El mateix any prendrà part en el concurs del projecte de la Gran Via de Madrid. L'any 1907 va a Brussel·les, amb Miró i Trepat, on contacta amb el promotor Marquet per a qui acabarà construint l'Hotel Palace de Madrid i l'Hotel Ritz de Barcelona després de llargues negociacions durant l'any 1910.
Per l'abril assisteix a la inauguració de la Gran Via de Madrid i s'entrevista amb Alfons XIII en la presentació que va fer del projecte al Palau Reial. De fet, amb el rei, ja es coneixien des de l'octubre de 1908 quan aquest visità Barcelona i donà suport al projecte del Reial Club de Regates. En aquella ocasió Ferrés s'embarcà amb la família reial per observar les obres del port i mostrar l'emplaçament del Club. Al novembre del mateix any tornaren a coincidir, aquesta vegada a Canet de Mar, d'on era arquitecte municipal i on el rei feu la inauguració de l'escorxador municipal.[4]
Durant tot l'any 1911 alterna la seva residència entre Madrid i Barcelona per tal de poder controlar les obres de l'Hotel Palace, que ja estaven en execució. El 1912 fa el projecte per al Sevilla Palace Hotel i també rep la proposta de fer un gran hotel a Sant Petersburg que quedarà avortada per la Primera Guerra Mundial. L'agost del 1914 presenta el projecte de reforma de les cases que conformaran el Palau Maricel, palau de Sitges que construí conjuntament amb l'enginier Miquel Utrillo i Morlius que havia rebut l'encàrrec del milionari americà Charles Deering.[5]
L'any 1915 obté el Premi d'Arquitectura de la ciutat de Barcelona pel seu edifici de la gran ferreteria de Can Damians, al carrer Pelai. Edifici que posteriorment va ser ocupat pels magatzems El Siglo.[6] Un altre edifici molt conegut a Barcelona, que ell va fer en aquells anys, va ser l'Hotel Ritz, inaugurat el 1919. Les gestions les va iniciar el 1917 quan estudià els interiors del Ritz de Madrid per tal d'aconseguir un estil uniforme.
A final de 1919 va a Lisboa, on contacta amb Fauso de Figueiredo, que li encarrega diversos treballs. S'establirà en aquella ciutat i la seva família residirà durant l'estiu a Estoril, on projectarà el Gran Casino.
El 1922 és nomenat director general de les obres de l'Exposició Internacional de Barcelonaa del 1929. Hi dirigirà la construcció del palau de la Indústria a Montjuïc i organitzarà la Fira Internacional del Moble i la Decoració el 1923. Dimitirà d'aquest càrrec l'abril de l'any 1924.
Entre 1926 i 1928 projecta per a Mataró els grups de cases barates El Palau i Goya. Així igualment, a Madrid, la Cooperativa de Empleados del Estado, Provincia i Municipio li encarrega la construcció dels seus habitatges dels carrers Alcántara, Padilla, Fernádez de la Hoz, Viriato Lafuente, Cruz del Rayo i Manzanares. Inicia, també, l'ordenació de la Ciutat Universitària de Madrid.
El 23 de juny de 1928, mentre era a Madrid, va caure greument malalt d'una broncopneumònia. Ràpidament, se'l traslladà a Barcelona on morí, l'endemà, al seu domicili del carrer Pau Claris número 75.
Remove ads
Obres
![]() |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Barcelona
Canet de Mar
Castellar de n'Hug
Lisboa
Madrid
Mataró
Sant Adrià de Besòs
Vilassar de Mar
Remove ads
Referències
Bibliografia
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads