Edward Ruscha

Edward Ruscha Joseph IV (16 de desembre de 1937, en Omaha, Nebraska) és un artista estatunidenc associat al moviment de l'art pop. Ruscha viu i treballa a Culver City, Califòrnia.^[1]

Edward Ruscha

Biografia
Naixement	16 desembre 1937 (88 anys) Omaha (Nebraska)
Formació	Institut de les Arts de Califòrnia Northwest Classen High School Institut d'Art Chouinard
Activitat
Camp de treball	Pintura, art conceptual, art pop i fotografia
Lloc de treball	Regne Unit Culver City Los Angeles
Ocupació	pintor, dibuixant projectista, escultor, artista d'instal·lacions, dissenyador gràfic, dibuixant, artista visual, cineasta, artista gràfic, fotògraf, gravador, director de cinema, dissenyador, artista
Ocupador	Universitat de Califòrnia a Los Angeles
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres Royal Academy of Arts (membre honorífic) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Gènere	Art figuratiu i art conceptual
Moviment	Art pop i art conceptual
Participà en
13 juny 1992	Documenta IX
19 juny 1982	documenta 7
30 juny 1972	Documenta 5
Obra
Localització dels arxius	Centre Harry Ransom [ AR-342]
Premis
Beca Guggenheim
Lloc web	edruscha.com

Biografia

Ruscha va néixer en una família catòlica amb tres fills. El pare treballava com a auditor a la companyia d’assegurances Hartford, mentre que la mare va incentivar des de ben aviat els interessos artístics del fill. Durant l’adolescència, Ruscha es va interessar pel còmic. Tot i haver nascut a Nebraska, va viure quinze anys a Oklahoma City abans de traslladar-se a Los Angeles, on va estudiar a l’Institut d’Art Chouinard (actualment Institut de les Arts de Califòrnia), entre 1956 i 1960. Després de graduar-se, va treballar com a dissenyador a l’agència de publicitat Carson-Roberts.

Es va casar amb Danna Knego entre 1967 i 1972 i va tenir dos fills: Edward “Eddie” Ruscha i Sonny Bjornson Ruscha. Als anys 1960 es va destacar amb pintures, collages i fotografies, integrant el cercle de la Galeria Ferus, al costat d’artistes com Robert Irwin, Ken Price i Edward Kienholz. La seva primera exposició individual a la Galeria Leo Castelli, a Nova York, es va inaugurar el febrer de 1973. Va exercir com a professor convidat a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA) el 1969 i va col·laborar amb la revista Artforum entre 1965 i 1969.

El 2006 va ser nomenat administrador del Museu d’Art Contemporani de Los Angeles (MoCA), institució que ja havia acollit vuit exposicions seves i incorporat trenta-tres obres a la col·lecció permanent.

Obra

Les seves obres conjuminen mitjans tan mediàtics com la pintura, el gravat, el dibuix, la fotografia i el cinema. Ruscha va assolir el reconeixement a través de pintures que incorporen paraules i frases i per la publicació de nombrosos llibres de fotografia, tots influïts per la irreverència del Pop Art.^[2]

El treball de Ruscha es caracteritza per la combinació del paisatge urbà i un llenguatge propi per comunicar una determinada experiència urbana. Mitjançant la pintura, el dibuix, la fotografia i els llibres d’artista, l’obra de Ruscha afronta la banalitat de la vida urbana i punxa els mitjans de comunicació de masses, que ens enfronten diàriament amb una allau d’imatges.^[2]

El 1962, Ruscha va participar en la històrica exposició "New Painting of Common Objects" (Nova Pintura d’Objectes Comuns), organitzada per Walter Hopps al Museu d’Art de Pasadena, al costat de Roy Lichtenstein, Andy Warhol, Jim Dine i Wayne Thiebaud. L’esdeveniment és considerat una de les primeres mostres d’art pop realitzades als Estats Units.

Ruscha va guanyar notorietat en l’univers de l’art pop per les seves pintures, que incorporen paraules i frases, així com pels seus llibres de fotografies. Entre les seves influències destaquen Marcel Duchamp, Arthur Dove i Jasper Johns.

Tot i negar la influència directa dels escenaris de Los Angeles, obres com Standard Station (1963) i el llibre Every Building on the Sunset Strip (1966) reflecteixen l’imaginari visual del sud de Califòrnia. Des de 1964, Ruscha explora pintures amb paraules i frases iròniques, sovint inspirades en converses o en diccionaris.

Als anys 1970 va experimentar amb materials poc comuns, com pólvora, sang, sucs de fruites i verdures, greix lubricant i taques d’herba. La sèrie Stains (1969) reuneix 75 fulls de paper tacats amb diferents substàncies.

A la dècada de 1980 apareixen motius lluminosos en els seus dibuixos i pintures, alguns amb títols irònics com 99% Devil, 1% Angel. Als anys 1990 va produir grans pintures de llum projectada en espais buits.